17.1 Luz de Gas
Això de l’èxit és una cosa bastant (o molt) relativa, sobretot depèn del públic, de la premsa i de la continuïtat del projecte. No serà gens fàcil en els temps en què ens movem, però de feina se n’ha fet i de manera molt seriosa, i se’n contiuarà fent, perquè a darrera de Le Croupier hi ha un bon equip de gent que -sense deixar de banda altres consideracions de caire professional- es mou sovint amb el cor.
I aquí unes quantes fotos del que, des de la meva posició a la taula de so, va ser tot un plaer pels sentits. Avui les fotos no són meves, gràcies, Fanny Espinet!!!!
Moments abans de l’actuació: les proves; jo a la taula; i la Fanny, l’Eneida i la Mariona, algunes “respectives” de gent de l’equip (quina paciència que deuen tenir algunes vegades…).
I fotos de diversos moments de l’actuació.
1 Comment
Finalment el firefox em deixa deixar un comentari al blog d’en Kurti!! (L’explorer no em deixava!).
Doncs sí sí, estic d’acord, per molts motius va ser una nit molt especial, entre ells (i segurament el més important): el gran sentit d’equip que hi ha a Le Croupier… Que fa que fins i tot en Belem no tingui motius per rondinar!
Carles
pd: a veure quan tarda en belem a rondinar sobre aquest comentari…