28.3 La Farinera d’el Clot
Ahir a Manresa, avui a Barcelona, aquest ritme de bolos que estem portant és tota una novetat pels
Amics de les Arts. I el cos se’n ressenteix (i la ment…, però com que això ja no té remei…, doncs endavant!). I sinó mireu quina cara que feia en Joan Enric quan anàvem cap a la
Farinera d’el Clot des de Girona, tot un poema. Per cert, la Farinera és just al davant de la torre aquesta en forma de supositori (entre d’altres interpretacions) que hi ha a Barcelona.
Avui es compartia escenari amb
Xazzar dins d’el 1er Cicle de Músiques Crítiques. Ei, quin bon rotllo aquesta gent dels Xazzar i quina bona música; la prova: només havies de mirar els culets de la gent que tenies al davant bellugar-se. Bona senyal.
Però al camerino, abans de les proves, s’hi feia la 1era Muntada Crítica de Tamburets… i és que en un d’aquests bolos que estem fent ens en vam deixar un parell a una sala i com que no s’han recuperat… La Txell -la nostra groupie particular- i en Dani (ui, te’n sortiràs?) en acció.
I ara sí, comencen les coses serioses: concentració al camerino abans de les proves, el sopar -una de les coses més serioses que hi ha un bolo-, abraçada energètica de rigor abans del bolo i fotos del bolo (que com algunes de les que surten per aquí són de la Txell, ja que el control de so estava mooooolt lluny de l’escenari).
Després van punxar els PD Amics al bar però jo ja havia guillat cap a Girona, però diria que es van muntar un guateque que no vegis.. (vaja, no sé pèrquè m’ho imagino, potser perquè avui és dilluns i ningú d’ells m’ha trucat, encara deuen tenir ressaca… he he he!). Llarga vida als Amics!
Les cròniques dels bolos des d’una altra perspectiva al bloc dels Amics.