Els Amics de les Arts, Vila-Seca

Surto cap a quarts de 8 de la tarda de BCN de començar el muntatge que estem fent a un dels estands del Saló de l’automòbil en direcció sud, avall, a corre-cuita, cap a Vila-Seca. Hi arribo que ja anem 1-3. S’augura un bon bolo. Amb el 2-6 les garanties d’èxit del bolo s’han incrementat notablement. Els nois, durant el partit, s’han contingut, vocalment parlant -quina redundància, mare meva!- i podran cantar sense afonies vàries. No com jo, que mentres ells es concentren al camerino em foto un xute de xarop.

El moralímetre està pels núvols, i Els Amics de les Arts no toquen de peus a terra perquè tornen a estar sobre d’un escenari. I a baix, els i les incondicionals. I vinga fotos amunt i avall, fins i tot abans de començar, amb les groupies al peu del canó! (que segons com pot ser una expressió una mica desafortunada… o no!).

I això és una festa. I mentres els astres continuen la seva particular conjunció de bon rotllo de cop i volta apareix en Vit al costat de la taula de so i em fa quatre fotos amb el seu “pepinu” (a veure, em refereixo a la seva càmera…). Oh, avui tindré fotos treballant (per si algú en tenia cap dubte). I a sobre me les envia amb alguna sorpresa.

Un gran dia, una gran nit!