29.6 Auditori Prat del Roure
Cofundador dels mítics Supertramp -de qui córre algun vinil per casa-,
Roger Hodgson ja fa un temps que es dedica a fer concerts en solitari (amb l’ajuda d’un saxofonista-teclista) per rememorar els hits d’aquest grup dels setanta i vuitanta. Feia temps que no veia gent de 40-50 i més anys tan entusiasmada, cantant, ballant, xiulant i cridant com si de teenagers es tractéssin. Repertori carregat dels singles de Supertramp (que s’aguanten per si sols) però amb alguns moments d’un cert ensopiment, i és que dos músics potser són massa pocs per aguantar les cançons menys conegudes. De totes maneres, des del punt de vista nostàlgic i de reviure grans temes, ha estat un bon concert.
Fotos de l’Andreu als dimmers i després descansant (entre tots junts no sumem gaires hores de son però sí molts de bolos en pocs dies…), d’en Dani amb els mòbils i enfocant, d’en Mario (Call&Play) i en Tete, l’escenari, proves de so i fotos de l’actuació, que va acabar, com en alguns moments del bolo, amb el públic dret totalment entregat.