Els Amics de les Arts, festes de Gràcia

Arribem més puntuals que mai, a mig matí, ja que a la 1 tenim concert vermut i… no hi ha ningú al carrer. Bé, per ser precisos, sí que hi ha algú, en concret algunes velletes d’aquelles que s’entreveuen entranyables que ens estan “apretant” sobre la disbauxa de la nit anterior al carrer, el trontollar de vidres i sobre els que, pobres de nosaltres!, no hi tenim res a veure. Descarreguem i deixem les coses a l’escenari, el qual sembla que acompanyi la tranquilitat del carrer, perquè per no haver-hi no hi ha ni l’equip de so…

Apareix el tècnic de l’equip, ens diu que la persona que havia d’obrir el local de l’Ateneu La Torna -els que han organitzat la festa al carrer i que l’han rebatejat i decorat com a carrer Pepe Rubianes- no ha vingut. Imaginem el perquè… De sobte apareix algú que diu que abans d’anar a dormir passava per allà… i per sort, obre el local. Entre sidra i sidra ens van muntant l’equip de so i, més tard que aviat, però amb tota la calma del món i després d’haver repassat acústicament algunes cançons, comencem les proves de so.

Després d’una entrevista per una ràdio comença l’actuació i, oh sorpresa!, després que el carrer s’hagi anat omplint de bon rotllo, ens n’adonem que cada vegada més la gent sap més cançons d’Els Amics de les Arts, ja no només els hits. Els nois somriuen a l’escenari, se’ls veu contents com gínjols. Segueix l’actuació, èxit de públic i d’aplaudiments que forcen a fer més bisos dels previstos. Fantàstic!!! I demà cap Mallorca!!!! Uoééééééé!!!!!!