Dunas, preparant l’espectacle (I)

Els Amics de les Arts, Palma
20/08/2009
Dunas, preparant l’espectacle (II)
10/09/2009

del 24 al 30.8 Teatre de Salt

Sí, ja ho sé, fa dies que no penjo res… I no és pas perquè no tingui temps perquè estigui de bolo dia sí i dia també. No! La bogeria de l’estiu ja s’ha acabat, almenys per mi, perquè ara estic immers en un projecte anomenat DUNAS, un espectacle on es barrejaran el flamenc de la bailadora María Pagés amb la dansa contemporània de Sidi Larbi. Us podria explicar moltes coses, però el que es pot saber és el que trobareu en alguns dels enllaços que ja parlen d’aquest espectacle. I no és per menys, ja que ambdòs són primeres figures en els seus camps. A veure com acaba tot plegat.

Diario de Sevilla

Flamenco-worl.com

Esplanade – Theatres on the bay (Singapore)

Festival de Otoño (Madrid)

El País

I perquè aneu fent boca aquí teniu algunes fotos de la primera setmana de creació i assajos amb músics que hem fet al Teatre de Salt. La cosa promet i molt. Hi ha una barreja de cultures tremenda, gent del Marroc, d’Andalusia, de Madrid, de Barcelona, de Polònia, de Bèlgica, de Girona… Un caldo intercultural que està donant molt de sí. I ara començarem la segona setmana. Prometo més fotos.

Crear, assajar, gravar-ho tot en video i en àudio, recrear, tornar a assajar, tornar-ho a gravar tot, hores i hores. Assajos a l’escenari i a on sigui, qualsevol lloc és bo per repassar i preparar coses, com ara al vestíbul del teatre de Salt.

A les fotos, la María, en Larbi, la Barbara (piano), El Arabi (veu), l’Isma (veu), en Chema (percussió), en Fyty (guitarra), en Rubén (guitarra i un dels compositors de la música), en David (violí), en José (coreògraf de la María), El Bola (el nano de l’Isma, de vacances pel teatre…) i ja en un dinar qualsevol, en Jordi (producció), en Felipe (il.luminació), la taula de la jarana (buf, quin personal, he he!! amb ells no t’aburreixes, no et deixen!), i la taula de la dreta, tot mirant-s’ho, l’Edu (director tècnic). I evidentment, res no seria possible sense l’ajuda dels tècnics del teatre, en Xicu i en David, moltes gràcies llamàntols!!! (ja em sap greu però això últim només “ho pillaran” ells dos).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *