del 5 al 10.9 Teatre Muncipal de Girona
Després de la
primera setmana d’assajos amb músics al Teatre de Salt s’ha fet una setmana de treball sense ells. Però ara toca de nou assajar-ho tot conjuntament (video, llums, coreografia, escenografia…) i deixar l’espectacle a punt per l’estrena a Singapur el 23 d’octubre, abans de tornar a Girona per
Temporada Alta (28 i 29 d’octubre).
Aquest seria el resum d’aquesta última intensa setmana amb María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui, dues primeres figures del flamenc i de la dansa contemporània respectivament.
Arribem al teatre (gràcies Paco, Rodri, Sete, David, Lluís, Jordi…). Cal posar de nou el terra pels “zapateados”. L’Edu (el director tècnic) i la Nienke (assistent de coreografia) proven i experimenten coses. Sí senyor, si t’has de llançar a la piscina ho fas!
La María assajant un possible número, li feien falta un parell de figurants, qui millor que en Jordi (producció) i en José (assistent de coreografia), que mira, eren els primers que passaven per allà.
De 10 del matí a 2/4 d’11 de la nit. Aquests ha estat més o menys els horaris. Dins d’un teatre si alguna cosa hi predomina és la foscor o la penombra. És molt necessari sortir en els moments de descansos a veure el sol. Mai havia acompanyat tant als fumadors a fer el piti a fora!!!
I vinga, de nou cap a currar. En la preparació d’un espectacle tot es revisa, s’assaja, es grava, s’analitza i es mira una i una altra vegada a tots els nivells i al més mínim detall. En Marc (monitors), els músics, en Felipe i en Pau (llums), en Salva (video), unes proves a l’escenari, el control de so que hem fet servir aquests dies i la Nienke amb la càmera de video.
Roda de premsa a la platea del teatre per presentar i fer un tastet de l’espectacle.
Final d’assajos. Les coses van bé. Ens conviden a sopar a Le Bistrot -uix! algú havia de gravar cd’s amb l’últim assaig pels músics…- i acabem tancant el restaurant, algun local de Girona i perquè no es poden tancar els carrers que si no… Bé, de fet algun veí que volia dormir ens va foragitar d’on l’estàvem liant… Ai, aquesta gent de la faràndula! He he he!!!