Dunas, Singapur (I)

Girona, dissabte 17 d’octubre, 2 del migdia, hem passat dels 7 graus el matí als 25 d’ara. En Marc i jo no hem perdut el tren cap a Barcelona per 10 segons… (culpa meva, que estava tranquilament a casa acabant una cosa i pensant que el tren era més tard…). Aquí ens teniu asseguts a un banc de l’estació de Sants abans d’anar cap a l’aeroport del Prat.

París, dissabte 17 d’octubre, vespre, 10 graus a l’aeroport Charles de Gaulle on fem escala. Fumar (urgentment, però menys que arribant a Singapur), sopar, playstation gratis i esperar. Ens trobem amb quasi tot l’equip tècnic i de producció. Viatge de 12 hores i escaitx. Vol tranquil que tothom passa com pot.

Singapur, diumenge 18 d’octubre, 18 h, 30 graus i una humitat asfixiant. Ja hem arribat. Aquí ens trobem amb uns quants més de l’equip. Anem a l’hotel -espectacular- a sopar i a prendre unes copes, el millor remei per atacar el jet-lag abans que ells ens ataqui. Cal cansar-se per no despertar-se de matinada (hi ha +6 hores de diferència respecte Girona).

Dilluns 19 d’octubre, primer contacte amb el teatre. Els de so encara no tenim massa res a fer -bé, alguna cosa sí que hem fet, eh?!?! -el cansament del viatge i de la “juerga” d’ahir a la nit ens passa factura. A mitja tarda ens despatxen cap a l’hotel. Doncs a aprofitar-ho, piscina, sopar i volteta a la riba de la badia. Tot és espectacular, i no paren de construïr, guanyant terreny al mar. La cúpula il.luminada que es veu és el teatre on dins el Dans Festival farem Dunas el 23 i el 24, l’Esplanade Theater.

Tornem cap a l’hotel. Allà ens trobem amb la resta de l’expedició (músics i ballarins). Petons, abraçades i a preparar una sorpresa per en Pau, el tècnic de llums, que avui fa anys. Moltes felicitats!!!

Ens amaguem a l’habitació de la María i esperem que algú, vilment, amb alevosia, traïdoria i nocturnitat enganyi a en Pauet i…

Pastís, dessig, apagar espelmes, brindis amb cava, acudits varis i cap a dormir. Demà sembla que els de so sí que treballarem, he he he!!!