Dunas, Girona-St. Cugat

Avui ja no penjaré fotos ni dels assajos ni dels bolos, ja n’he penjat prous de Singapur. Però sí que en penjaré algunes d’allò que no es veu, des de la feina que hi ha abans i després d’una actuació fins a alguns moments d’esbarjo i “freakades” vàries…

En Marc a la taula de monitors -on ha suat sang i s’ha guanyat les garrofes d’allò més- i amb l’Edu tapant el suport del monitor d’en Fyty, en Frigolé afinant el piano, en Pau a la taula de llums, en Chone fent de vedette com de costum -ha ha ha!!!, un petó ben fort!-, el teatre des del meu control de so i els músics al Carrer dels Torrats, darrera el teatre, liant-la una miqueta (quan no es canta, es balla o es fan “palmas” i sinó tot plegat, “¡enga, claaaaro quiiiillo!!”).

Va, no ens enganyarem a aquestes alçades. De pencar, penquem, però de passar-ho bé, ja sigui treballant, en moments de relax o sortint de festa, en sabem un munt. I és que sinó això no s’aguantaria. Per això de tant en tant s’ha de passar per avituallament…, i ja que el fem, el fem bé, home!

Però per avituallament la paella (per dir-ne d’alguna manera, ja que era d’aquelles prefabricades…) que es va cruspir la Bàrbara -a qui veiem estudiant al vestíbul del teatre- abans de la primera funció de Girona. Ai, aquestes poloneses!!

Moment varis de St. Cugat, movent la taula de so, l’hora de l’esmorzar amb els que han vingut per BTM a muntar l’equip de so (Manel, Casi i Salvador), maletes de la companyia, la grua per enfocar els llums, arreglant alguna cosa a la taula de so, l’Edu i en Jordi recollint les teles de l’espectacle i en Pau la sorra on dibuixa en Larbi durant la funció.

Amb el teló baixat i la platea quasi plena és hora de concentrar-se i acabar de preparar-se per la funció. En Larbi estirat, tot sol, al mig de l’escenari; l’Isma, en David i la Bàrbara comentant alguna cosa; en Fyty, a l’altre costat, ben apunt i en Chema escalfant les pells de les tablas.