Dunas, Madrid (I)

Penúltima escala de Dunas (María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui) d’aquesta tardor abans d’anar a Roma la setmana que ve. Ho reconec, hi ha moments que em fa un pal terrible fer fotos, per això aquesta vegada les estrelles d’aquesta crònica seran dos videos. Aquest és el primer, el de la part de dia, que ve a ser un resum d’un bolo des de les proves de so fins que s’acaba la funció, amb imatges que no sempre es veuen (camerinos, assajos, els moments previs a la funció, etc). D’aquí a pocs dies caurà el segon, el de la part de nit, el del relax i les copes… (o us pensàveu que després de la funció anàvem a sopar i a dormir?). Però no avancem esdeveniments. De moment aquí teniu el primer.

I unes poques fotos: viatge amb l’AVE amb en Marc, en Joan i en Carles, muntant el terra que portem, els dos controls de so (monitors i FOH, amb dues Digico SD7), el control de llums (amb dues Grand MA), el teatre, en Marc com si fos una estrella del Festival de Otoño, en Pau tallant filtres.