Els Amics de les Arts, St. Andreu-BCN

Dilluns del pont, mitja tarda, arribo al local d’assaig d’Els Amics de les Arts a St. Andreu, carreguem el cotxe i anem de bolo a… St. Andreu!!! 5 minuts de cotxe i ens plantem a l’envelat de plàstic blanc on tindrà lloc l’actuació aquesta nit. Plàstic blanc? Ummmm…. això vol dir 0% d’absorció del so, 100% de reflexions…, i això adobat amb el crit d’en Tarzan i la música de les parades de fira de darrera l’escenari. O sigui, l’antibolo. Però no estem per desanimar-nos sinó per conquerir les adversitats, només faltaria!! O sigui que fem les proves de so, sopem allà mateix (moltes gràcies comissió de festes!), esperem que arribi la batucada dels Grallakatú i cap a l’escenari.

I primera sorpresa, només de pujar Els Amics de les Arts a l’escenari una munió de gent s’acosta cridant i aplaudint cap a les primeres files. Comença l’actuació i quasibé cançó sí cançó també el públic les va cantant. Actuació vibrant, aplaudiments, alguna pancarta demanant El Codigo da Vinci (que tot i no estar preparada en fan un tallet a capel.la), interaccions de dalt a baix i al revés (boti, boti, boti, que boti en Joan Enric!!), primera tongada de bisos i com que no n’hi ha prou, un bis de regal amb el públic demanant-ne més. Brutal!