22/1/10 Pavelló
16:30 Passem a buscar a en Joan Enric i enfilem l’autopista en direcció sud.
17:30 Arribem a St Andreu-BCN, on ens esperen en Dani, en Ferran i l’Eduard. Carreguem la furgo i sortim cap a Constantí.
19:30 Descarreguem al pavelló mentres els Dijous Paella acaben de fer les proves de so. Constantí em fa patir (I). Avui tindrem “so pavelló”, o sigui, l’antiso, allò que cap tècnic vol ni en un malson… Però és el que hi ha.
20:00 Mentre ells 4 van muntant el seu petit backline jo començo a fer els primers ajustaments a la taula de so i mantinc el primer contacte amb l’equip de so. Constantí em patir (II). No tenim les millors condicions tècniques però per això hem après a tirar milles… O sigui que vinga, -Ferran, tira’m les bases i comencem les proves de so-.
21:15 El meu cap és un garbuix de freqüències, rebots i rebots del rebots. Millor anem a sopar, que ja hi ha gana. A més, en Quim, l’home agenda d’Els Amics, fa estona que està exercint una certa pressió cap a la meva persona perquè acabi de fer les proves…
21:45 Entrem a la pizzeria on teníem taula guardada a les 21:15 (ara ja podeu entendre la pressió que m’exercia en Quim). No hem ni començat a sopar que alguna fan descobreix, via bluetooth, el mòbil d’en Joan Enric i li envia un missatge de guassa.
23:15 Ja hem tornat al pavelló, on l’actuació estava anunciada a les 22:00. Dos membres de l’organització venen al vestidor per comentar quatre coses, una d’elles és que ens esperem una mica més per començar.
23:30 Comença l’actuació. Constantí em fa patir (III). El monitor de l’Eduard, al cap de res de començar, deixa d’emetre cap so, desapareix, ha decidit plegar… L’Eduard fa tot el bolo sense referència de la seva veu ni de la veus dels altres. Eduard, et mereixis un premi!
1:15 Acaba el show, recollim l’escenari amb rapidesa perquè puguin muntar els Dijous Paella. Els Amics van a la paradeta de cds a vendre’n, signar autògrafs i a fer-se fotos. L’entrada era gratuïta i ha vingut força gent.
2:00 Tot carregat i a punt per tornar.
4:45 Després d’haver passat per St. Andreu i de deixar en Marc i en Joan Enric em poso al llit. Demà tinc bolo amb Le Croupier. Hem quedat entre 11 i 12 al teatre de La Cellera. Dormiré poc…, però bé i content. Bona nit.
2 Comments
Hi estic d'acord, Kurti. L'Eduard es mereix un premi, que sempre li toca el rebre! Sort que té molt de savoir fair i se n'acaba sortint sense despentinar-se.
uoo, la fan aquella del missatge era jo xd