Els Amics de les Arts, Vinaròs-Manresa

No han estat els primers dos bolos seguits d’Els Amics de les Arts però sí els primers en que hem fet més quilòmetres i ens hem quedat a dormir a fóra, vaja, com anar de colònies una nit a primària…

Divendres vam ser a Vinaròs, en el que va ser el primer bolo al País Valencià i dins del Tirant de Cançó, organitzat per Acció Cultural del País Valencià. El lloc de l’actuació, que era gratuïta, era dins d’una església reconvertida en Auditori Municipal. Sobre de l’escenari, la cúpula del creuer, tot un espai de rebots i reberveració natural que s’ajuntava a la que té la resta de l’església, creant tot un univers reberverant. Avui serà qüestió de treballar a poc volum, vaig pensar.

Després d’un sopar farcit de colesterol -ens haurem de començar a plantejar l’alimentació dels bolos…- tornem a l’auditori. En el moment de començar hi ha una quarantena de persones. L’ambient és més aviat fredot, tot i que s’insinuen somriures i algunes rialles de tant en tant. És normal, és la primera incursió per aquestes terres i la gent encara no coneix ni les cançons d’Els Amics ni el seu estil d’humor. La qüestió és picar pedra i tirar milles.

De mica en mica va arribant més gent fins arribar al centenar. El concert va avançant i l’ambient es va escalfant lleugerament. Al final, bons aplaudiments, venda d’alguns cds, algunes firmes i fotos amb els primers fans valencians i una entrevista.

Els nanos estan contents. Doncs serà qüestió d’anar a prendre alguna cosa amb els organitzadors de l’acte, que també ho estan. Res de massa gresca, en general hi ha força cansament i demà hem d’anar a Manresa, o sigui que cap al llit de l’entranyable hostal que hem trobat per passar la nit, un lloc d’aquells familiars, bé de preu, senzills i sense massa luxes, però suficient per jeure i caure morts.

27/2/10 Manresa

L’actuació d’avui és a la cloenda de la Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya i compartim escenari amb Estúpida Erikah. Es nota que els participants a la trobada han estat tot el dia de reunions i ponéncies perquè a la sala del Kursaal hi ha un ambient del tot festiu. La gent es deixa anar totalment amb aplaudiments, crits, sarau constant i fins i tot piropos cap a algun dels membres d’Els Amics (no diré quin, no fos cas…, però sembla que últimament les fèmines tenen alguna preferència bastant clara… ha ha ha ha!!!).

Total, que avui tenia més el dia de fer videos que de fotos, o sigui que aquí en teniu el muntatge i un parell de fotos.