Els Amics de les Arts, premis Enderrock

Gran nit la d’ahir, la d’entrega dels premis Enderrock. Gran per molts motius, un d’ells el bon moment creatiu (que potser no de concerts i de superviviència…) de la música en català, amb moltes noves formacions de tots els estils. Algunes d’elles fins fa poc només es trobaven al món d’internet i ara ja han sortit de la xarxa, com Els Amics de les Arts, els grans premiats de la nit amb 7 premis:

Premis de la crítica al millor disc en català del 2009 i al millor disc de cançó d’autor, i els premis populars al millor directe cançó d’autor, millor cançó d’autor per L’home que treballa fent de gos, grup revelació i millor lletra de cançó per també L’home que treballa fent de gos.

Vaig estar relativament poc temps amb ells, la premsa els va segrestar quasi des de que vam posar els peus a la Bikini per fer les proves de so a les 5 de la tarda fins moments abans de sortir a l’escenari. Després de les proves, amb en Quim “l’home que treballa fent d’agenda” i en Tete “l’home que va tornar a fer de tècnic de monitors”, ens vam anar a refugiar i a passar les hores tot fent algunes birres i menjant croissants (gran combinació!) a un bar de la zona.

I va arribar el moment de la gala d’entrega dels premis, que com tothom sap d’entrada, és llarga i només l’emoció de formar part d’un grup premiat i la de trobar-me amb gent del mundillo que feia temps que no veia van fer menys pesada.

L’Òscar Dalmau va fer de mestre de cerimònies i un munt de gent del món de la música, la cultura, la televisió, etc… l’entrega dels premis. Entre entrega i entrega van tenir lloc les actuacions de Peppers Pots, Anna Roig i l’ombre de ton chien, Cesk Freixas, Mazoni (que va actuar amb les Mazoni), Gerard Quintana (amb en Carles Xirgu a la taula), Els Amics de les Arts i La Pegatina com a fi de festa.

Trobareu tots els premis i els premiats a la pàgina de l’Enderrock.

Els Amics de les Arts amb el gos objecte de tres premis just abans de tornar cap a les seves cases i intentar baixar del núvol on es trobaven (estic zen, em va dir l’Eduard) i unes groupies moooooolt especials, la Ximena, la Cris, la Rita i la Txell.