Una cançoneta i mos n’anem, Els Amics a València

Les cendres del volcà em persegueixen, però aquesta vegada he tingut sort. Després d’aterrar a El Prat després dels bolos a Bèlgica (Autorretrato i Dunas) han tancat l’aeroport. Uf, pels pèls! Al cap d’una hora ja estic a l’Euromed camí de València, on Els Amics de les Arts fan la seva primera incursió a la ciutat a la sala Wah-wah. Proves de so rapidetes, sopar tot mirant el Sevilla-Barça i cap al camerino a esperar l’hora. La sala presenta una bona entrada, cap a 300 persones. Aquí també es saben les cançons. És curiós sentir-les cantar en Valencià. De mica en mica l’ambient va pujant d’intensitat i s’hi acaben barrejant cants culés estil hooligan per part del públic. Al flinal dels bisos el públic no en té prou i cau El código da Vinci per petició (o pressió) popular. Un èxit de concert. Fem una mica de festeta a la sala i cap a dormir, que diumenge tenim bolo a Badalona.