La bellesa ha passat per Rabat

Serà la bellesa de l’espectacle, seran les vibracions del Marroc, serà que quan superes les dificultats del muntatge vas cap amunt, seran els teus companys de l’equip tècnic i de producció, seran els músics, seran la María Pagés i en Sidi Larbi… No ho sé, o potser sí i no ho vull fer racional, però aixó de Dunas és espectacular.

Les hores prèvies a actuar dins del Festival Mawazine-Rythmes du Monde les vam dedicar, a més d’anar fent el muntatge a ritme de la parsimònia local, a perdre’ns pels carrerrons estrets de la medina i a gaudir d’un bons àpats -sopar de peix mentres a un dels escenaris actuava Seun Kuti, espectacular cuscús a l’hotel- i acompanyar algunes hores amb el boníssim tè maroquí. Bé, algú tenia algun treball per entregar…

I finalment va arribar el dia de l’actuació. Moments abans una munió de periodistes sortits del no-res van envaïr el backstage cercant als protagonistes i preguntant de tot a tothom. Als controls de llums i so ja està tot a punt després d’algun ensurt d’última hora.

I comença la funcio. Avui Sidi Larbi Cherkaoui -d’orígen marroquí- i Mohamed El Arabi Serghini, del Marroc, triomfen d’alló més, amb aplaudiments després de les seves intervencions. La María no es queda curta i els músics, esperonats pels aplaudiments, sembla que donin més la seva ànima que de costum, que ja és dir.

Aixó ha estat un èxit i tot just acabar comencen a arribar les primeres felicitacions per tothom. Pleguem els quatre trastos que portem i amb l’equip tècnic i de producció anem a fer un soparico a un garito que vam clixar la nit anterior.

No a tot arreu tenen cerveses, però aquí en tenen i decidim portar-ne unes quantes cap a l’hotel, on descobrim un racó on jeure i fer-la petar una estoneta. Estem voltats de teteres gegants i altres utensil.lis de tota mena. Semblen trofeus. Aquesta és la foto dels campions. Però no pas de l’esport, sinó de la nit, i a partir d’una hora val més deixar de fer fotos…