Un altre bolo impossible

És clar que això d’un altre bolo impossible és des del meu punt de vista, perquè segurament la majoria de l’entusiasmat i entregat públic que es va aplegar a La República de Sabadell per veure i escoltar (bé, seria un eufemisme) a Els Amics de les Arts deuen pensar diferent. Però el cert és que en una sala amb el sostre baix, amb la visibilitat reduïda des del control de so, voltat de gent que fan vols rasants amb vasos plens d’alcohol sobre la taula de so i amb un equip que, com ve passant a les sales on anem, amb la cridòria es queda petit (i deixeu-me dir que això té difícil solució, forma part d’aquest tipus de bolos), allò que es diu passar gust no seria exactament el que vagi passar. Però ja se sap, aquests bolos curteixen al grup i al tècnic (mai n’hi ha prou!) i una vegada més han demostrat les taules suficients per superar les adversitats. I tanmateix el públic s’ho va passar d’allò més bé, que segurament era del que es tractava.

Fotos molt significatives del que explico, d’abans de començar, de durant l’actuació i d’en Dídac, el road-manager, a la paradeta de merxandatge.