Lo más grande, María Pagés a Sevilla

Això és un bolo! Els Amics a St. Cugat
27/06/2010
Dunas, Amsterdam
03/07/2010
29 i 30/6, Teatro de La Maestranza

Després dels assajos a Torrelodones i a El Escorial finalment va arribar el moment de la gran estrena de Mirada, el darrer espectacle de la Compañía María Pagés. I aquest va tenir lloc al gran Teatro de la Maestranza de Sevilla, tota una catedral del flamenco a Espanya. I això implica un pes afegit que es notava en l’ambient: nervis, tensió, il.lusió, concentració…

Però com que les coses s’han de fer de mica en mica i a poc a poc i amb bona lletra, només arribar a Sevilla amb en Marc vam anar a fer una primera incursió al món de les canyes i les tapes. Després s’hi va afegir en Pau i vam anar a trobar a la María cap al centre, en un bareto d’aquells de tota la vida, Las Teresitas, a prop de la Giralda. I vinga, que si un jamón, que si unos quesos, que si unas cañitas, que si unos tintos, que si unas terneritas… Benvinguts a Sevilla!!!

Al dia següent, a les 8 del matí, només arribar al teatre vam tenir una grata sorpresa: ens vam trobar treballant per l’empresa que cobria el so a en Jordi Ullate, company de BTM que fa uns anys va emigrar cap al sud i encara hi continua. Quina gran trobada! Quins farts de riure que ens vam tornar a fer junts! Moltes gràcies per la teva feina a tu a tots els de Paradas que ens vau assistir (gràcies per volar els sidefills, he he he!!!).

I vinga, a muntar, provar, assajar i de pet a la primera funció de Mirada. Si m’hagués de basar per la reacció de la gent una vegada acabat l’espectacle, va ser tot un èxit. I al dia següent es va repetir l’efusivitat en els aplaudiments, amb tot el públic dret durant una bona estona. I després de la primera funció, a celebrar-ho, però pensant en la segona funció. I és que Sevilla té un perill, ja se sap… L’alba a Sevila és prou bonica i fresqueta…

Segona funció, els músics just abans de començar repassant cosetes amb en Marc, en Jordi preguntant-me si tot anava bé, i vinga, endavant! Una vegada acabada la funció, la Sonia recollint vestuari, en Joan fent el tonto, l’Ullate recollint i…

I tots cap a sopar per celebrar el 20è aniversari de la Compañía. Gran sopar i gran festa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *