Dunas al Grec

I de Lyon cap a Barcelona, això sí, passant dues nits a casa, que és com quasi res entre trobar-te la nevera buida, rentar roba, quedar amb algú, fer alguna trucada i poca cosa més.

Actuació al festival Grec, en un altre amfiteatre, que a més de ser mooolt bonic, ves per on a les proves de so actua com una paret pel so i fa parar boig als músics i als tècnics, sobretot als de monitors, en aquest cas en Marc Santa “paciència”. I és clar, explica als músics (en aquest cas a en Chema, el percusionista) que senten el seu so directe de l’instrument, que el volen sentir perfectament al seu monitor i que a sobre el senten rebotat a l’amfiteatre. I per acabar-ho d’adobar al Grec hi ha una paret de roca darrera l’escenari. Així no ens aburrim durant les proves de so… Tot i que amb la gent aquest rebot desapareix i tot millora, per sort de tots.

Més que fotos de l’espectacle, que ja n’he penjat moltes en d’altres entrades, avui penjo fotos d’altres moments, fotos una mica diferents, per variar:

Tasques de maquinària amb en Joan, l’Àlex i en Chipi en plena acció penjant teles, politges, enrotlladores, etc… Resem perquè no faci vent! És el que tenen els bolos a l’exterior.

En Joan, que de fet és el tècnic de vídeo però que a Dunas també fa de maquinista, davant la controladora de vídeo, perquè no sigui dit, perquè realment es vegi quina és la seva feina, que circulen rumors que ho comencen a posar en dubte. No home, no!!!

Moments importants en tota feina, l’hora de la migdiada.

En Carles fent producció des de la cabina de so mentres la Sandra, la tècnica de so del Grec, prepara la taula de so. A monitors hi havia en Johnny i a l’escenari en Joel, moltes gràcies als tres per la vostra feina!

La Bárbara, la pianista, segueix donant classes de piano a en Larbi mentres la María s’ho mira. En Larbi ha passat de no tocar el piano a tocar alguns temes de Dunas, cada cop amb més soltura.

Moments abans de començar el bolo des del control de so, el sol ja s’ha amagat, la lluna ha sortit, Venus es veu per sobre l’horitzó, els raigs de llum dels focus del Palau de Maria Cristina apunten al cel… concentració i endavant!

Final de bolo, visita de la Roser i en Gerard (germana i cunyat), obertura d’alguna ampolla de cava i foto d’en Marc i jo amb en Tarik i en Mohammed, que han vingut a recollir la taula de llums i alguns micros.