Dunas, Vaison la Romaine

Darrer Dunas de l’estiu, aquest cop a la Provença, terra tranquila de bons menjars i de bons vins, dins del festival Vaison Danses. Tercer amfiteatre seguit després dels de Lyon i Barcelona, amb els problemes de so a les proves que explicava a la darrera entrada. Tenim l’hotel, senzill i acollidor, al centre d’aquesta població de 6000 habitants. En general es respira calma. I s’agraeix.

L’amfiteatre, muntatge del terra pel zapateao, proves de so sota els parasols i carpes, control de FOH (Midas Pro6) i de monitors (Yamaha PM5D RH), la carpa alçada liliput causant dels meus nyanyos al cap i els tècnics de so que ens han assistit, en Michel i en Bruno, (merci beaucoup!).

Un dels canviadors ràpids que fan servir la María o en Larbi durant l’espectacle, fotos black&white d’en Kurth, en Marc, en Fyty i jo, temps de migdiada…

Es fa fosc i tot és a punt per començar la funció. Avui estic a uns 10 metres de l’escenari, molt a prop, cosa que em permet fer fotos des d’una perspectiva totalment diferent de l’habitual. En Pau ja té a punt la càmera de vídeo (aquí es grava i s’analitza tot), mentres qui sap què pensa en Jordi…

Espera a l’aeroport, finalment tornem casa! Oh yeah!!!

Propera cita de Dunas, Sevilla a l’octubre. Fins llavors tornaré a fer bolos amb Els Amics de les Arts després d’aquestes tres setmanes que he estat Dunejant, un autèntic plaer pels sentits.