Dunas a Sevilla

2 i 3/10/10 Teatro de la Maestranza

Dunas ha passat per Sevilla. Flamenc i contemporani junts semblava, d’entrada, una mica arriscat i agosarat per una terra flamenca de caps a peus. Però en general va agradar, i pel que va dir la premsa, molt. Aquestes són les fotos i el resum d’aquests quatre dies de retrobada amb un bon equip de gent, de bon treballar i com no, de passar-ho bé. Les dues funcions es van fer dins de la Bienal de Flamenco.

Al teatre, amb l’Àlex i en Joan marcant el terra i ajustant les teles (d’acord, no diré més que les “cortines” han tocat alguns micros…), en Pau programant la taula de llums, fotos vàries al camerino de producció (gran sofà!) i en Jordi fent producció fora del camerino, qualsevol lloc és bo perquè el telèfon tregui fum.

L’equip tècnic de Paradas, l’empresa de so que ens va assistir (¡mussssha grasssia kiiiillo!), en Marc a la taula de monitors i fent “estiraments d’esquena” vigilat d’aprop per en Jordi Ullate, amb qui ja ens havíem retrobat en la nostra visita a Sevilla del passat juny per estrenar Mirada, moment de concentració d’en Larbi minuts abans de començar la funció mentres en Fyty escalfa dits i fotos de la funció.

La premsa va dir…

El Flamenco ya no es sólo nuestro (ABC)
María Pagés y el bailarín de Goma (El Correo de Andalucía)
Sidi larbi Cherkaoui mueve las arenas flamencas de María Pagés (Agencia EFE)

I ara entrem a l’apartat més terrenal, el gastronòmico-nocturn, que com de costum, ens ha deixat grans imatges pel record i exquisits menjars pel paladar. I és que si no ens cuidem no ho farà ningú per nosaltres, no? I tot això en el marc incomparable del centre històric de Sevilla, per on alguns de nosaltres vam acabar passejant -i encara no sé com- en un carro tirat per un cavall anomenat Morito. I d’això n’hi ha un vídeo…

Per acabar quatre fotos de l’Hotel Alfonso XIII on ens van allotjar la gent de la Bienal, una preciositat. L’exterior, l’entrada, el pati interior, en Marc fent el tonto a dins de l’ascensor, etc…