Per ser un pavelló sona prou bé! Els Amics a La Garriga

23/10/10

Doncs ves per on va ser un comentari repetit algunes vegades. Això vol dir que a nivell de so la cosa no va anar tant malament com es preveia. I és que quan el bolo es fa dins d’un pavelló el tremolor abans d’anar-hi és general i m’espero la pregunta d’en Joan Enric tot just entrant-hi: Kurti, sonarà bé això avui? I jo que dic: tant bé com pugui. I ell em respon, que peti, eh?!?! És com un petit ritual que anem repetint per aquí i per allà. I està bé que els músics es preocupin per l’acústica dels llocs. Ells ja poden fer un gran concert a l’escenari, que si el lloc fa inviable una correcta audició anirem a terra tots plegats.

Però no va ser el cas del bolo de La Garriga, la nit de La Sunción de Ràdio Silenci, amb Rosa Luxemburg i Sofocados. També hi va jugar a favor la feina feta per la gent de Rock’n’Classics, l’empresa de so i llums que va cobrir el concert, que es van ocupar de muntar correctament l’equip i posar-m’ho en safata perquè minimitzés al màxim (buf, quina combinació de paraules!!) l’efecte dels nostres amics (i a vegades enemics) els subgreus. Moltes gràcies una vegada més per la vostra feina.