Parèntesi a les vacances. Bolo d’Autorretrato –Compañía María Pagés– a Valladolid, al Centro Cultural Miguel Delibes, amb un personal en general molt maco i treballador. Pim pam pum i cap a casa. Dilluns hi arribàvem, dimarts fèiem el muntatge, dimecres les proves de so, assaig general i funció i ahir tornava cap a Girona. Una de les pitjors situacions del control de monitors que he tingut mai. A l’escenari, entre cametes no hi cabia, no hi havia espai. Tal i com es veu a les fotos, estava tancat a un lateral de l’escenari, amb una mínima visibilitat del mateix. Tanmateix tenia una pantalla on podia anar seguint el que passava. I també quedava bastant aïllat respecte el so que sortia dels monitors. Havia d’anar fent petites excursions entre cametes a veure què passava. No va anar del tot bé però tampoc malament del tot.
Aquesta vegada tot els desplaçaments s’han fet amb tren, un autèntic plaer per dormir, escoltar música i llegir. I què dir de la gastronomia de Castilla-León? No en tinc fotos, aquest final d’any he estat especialment mandrós en fer-ne, però ja us ho podeu imaginar. No entro en detalls, tampoc és un blog gastronòmic aquest… he he he!!
Apa, en breu faig un post amb el resum de l’any.