Hem tornat al Privat per tercera vegada. I ens hi hem sentit tant bé com sempre. La rebuda d’en Xavi, en Joan i companyia fa que t’hi sentis com a casa. El local ple de gom a gom, la gent entregada des del primer tema, Els Amics amb la Bed&Banda… I tot plegat després d’un bon sopar, avui hem tingut prou temps per entaular-nos. Després, a la taula de so, païnt el sopar, pensava: tant de bo haguéssis menjat una mica menys, capsigrany!
Final de bolo: sempre costa més del que és habitual marxar d’El Privat, la sessió de fotos, autògrafs, petons i abraçades s’allarga pel fet d’estar en una discoteca i que la gent no marxa després del concert. Ha estat molt agradable tornar a passar per aquí.
29/1/11 Badalona
I avui ha estat el torn d’el Teatre Principal de Badalona. També ple de gom a gom, l’ambient ha estat lleugerament diferent d’altres vegades, amb una barreja de públic de totes les edats. Segons quin tipus de broma feien Els Amics reia el sector del davant -fans incondicionals disposats a veure el concert ben anxovats-, d’altres sectors -amb una mitjana d’edat superior- o tots plegats.
Només d’arribar m’he trobat en Rober, el tècnic de llums que ha fet el bolo, amb qui havia treballat a la companyia de dansa aèria Deambulants, i també en Toneti, de maquinària, amb qui havia coincidit en el Festival Jardins de Cap Roig quan hi treballava. Avui l’empresa que ha cobert el concert ha estat Sonostudi -gràcies per la feina!-.