日本国, María Pagés (I)

日本国, o sigui, Japó. Hi hem fet l’estrena internacional de Mirada, la darrera creació de la Compañía María Pagés, estrenada a Sevilla el juny passat. I sí, els japonesos es tornen bojos amb el flamenc. El públic dels teatres on vam fer les funcions va acabar dret, aplaudint a més no poder i cridant, cosa que pel sembla, al Japó, és d’una gran efussivitat enmig de la contenció emocional que professen.

Arribem a Osaka (大阪市) el dia 15. Superem la primera nit atacant al jet-lag abans ell no t’ataqui a tu amb una primera incursió a la cuina japonesa (jo al jet-lag quasi li clavo els palillos…), tastar algunes cerveses locals i beure una mica de sake, al dia següent l’equip tècnic de la companyia ens reunim a la planta 31 de l’hotel per preparar la reunió que mantindrem amb tot l’equip tècnic japonès. Aquí són moooooolt organitzats i no es deixa cap detall a l’atzar. I si l’atzar es produeix -cosa a la que nosaltres hi estem acostumats- llavors s’esdevé el que ells no voldrien, la improvisació que es tradueix en parar-ho tot, analitzar la situació i reconduïr la. Però això serà demà… De moment, sort de l’Akira, de la producció local, que ens va anar traduïnt la carta a l’anglès.

Tornant cap a l’hotel els mestres Fullana i Rodón em convencen de menjar un triangle d’arròs embolicat amb alga abans d’anar a domir. Oh, que savis que són! Domo arigato (moltes gràcies). Bona nit!

I ja a l’endemà, la nostra reunió i fotos des de la planta 31 i des de la meva habitació (planta 22).

Havent dinat marxem cap al Hyogo Performing Arts Center, a la prefectura d’Hyogo (兵庫県). Faig un parell de fotos des d’on aproximadament hi haurà el teló de fons i des del final de tot, es tracta d’un escenari amb les ales iguals o més grans que l’escenari en sí, per fer-hi grans produccions.

A les 18:00 en punt tot l’equip tècnic es posa a treballar. Compto que hi ha una trentena de persones movent-se per aquí i per allà. A les 22:00 s’acaba la jornada per avui. En quatre hores s’ha fet molta feina. La PA (public address) ja està muntada. És l’M2D de Meyer (6 caixes+2 subgreus per costat) més 2 UPA-1P i 2 UPM de frontfill. A monitors fem servir 14 Nexo PS15, 10 com a sidefills en trípodes i 4 com a monitors de terra. Els equalitzadors externs a monitors són Klark-Teknik DN360.

És hora d’anar a sopar. Cada cop m’agrada més la cuina japonesa, però encara no he tastat el Sushi, a Girona l’he provat un parell de vegades i no em va agradar. Però no renuncio a menjar-lo en el seu entorn natural.

17/2/11 funció a Hyogo

Els japonesos només paren 15 minuts per menjar al migdia; aquestes són les safates amb el menjar preparat. Nosaltres preferim anar a fora i dedicar-hi una miqueta més de temps. Havent dinat fem les proves de so, els últims retocs i vinga, cap tirar funció!

Tan al control de FOH (front of house) com a monitors les taules són Digidesign Venue Profile (amb qui finalment m’hi he fet amic després d’alguna mala experiència a l’estiu degut a una mala assistència…). Durant la funció no faig cap foto, malgrat que hem assajat l’espectacle haig de llençar tracks d’àudio en moments precisos i no em vull despistar. L’única foto que faig és la de la salutació final.

S’acaba la funció i tothom es posa a desmuntar ràpidament. El camió amb al material ha de fer durant la nit els 550 km que separen Osaka de Tokyo.

CONTINUARÀ…