日本国, María Pagés (II)

Agafem el Shinkansen (tren ràpid) entre Osaka i Tokyo. Pel camí veiem com n’és de poblada la zona, plantacions de tè, algunes zones més rurals i passem a prop del Mont Fuji. Com des del primer dia, ens acompanyen la Sae i la Kiyoko, les traductores de castellà, que estan constantment pendents que tot vagi bé i disposades a donar-nos un cop de mà en qualsevol conversa que mantiguem quan, en un país on no es parla massa anglès, amb aquest ja no em feu prou per comunicar-nos.

Baixem a l’estació de Shinagawa i d’allà agafem un tren de rodalies (Japan Railways East) -que a efectes pràctics és com el metro i estan ambdòs integrats en moltes estacions- fins a Shibuya, un dels barris més fashions d’aquesta ciutat de més de 12 milions de persones a l’àrea urbana i uns 35 milions a la metropolitana. Això és una bogeria d’estímuls àudio-visuals constant i els carrers estan plens de gent. Tot plegat sembla com un gran vídeojoc urbà. Pels que no havíem estat mai a Tokyo és una flipada constant. Tot és tecnologia, llums, sons, ordre, eficiència…

D’allà anem caminant, creuant per la famosa cruïlla de Shibuya, fins al Bunkamura Orchard Hall, on l’equip local ja està muntant-ho tot. És l’hora d’anar a dinar, entrem a un restaurant dels que et descalces i seus al nivell del terra però amb les cames penjant al forat de sota la taula. Cuina tradicional japonesa, per suposat; el menú que agafo porta sashimi, primera trobada amb el sushi. L’experiència em fa pensar que repetiré…

Havent dinat tornem al teatre a seguir amb el muntatge i a ajustar els equips. A mitja tarda comencen a enfocar les llums.

Arriba l’hora de sopar, anems tots juns cap a tastar més exquisiteses japoneses i tornem amb el rodalies cap a l’hotel.

19 i 20/2/11 funcions

Ahir vam arribar de fosc a l’hotel, a l’obrir les cortines veig la vista des de la finestra de l’habitació. Avui és dia de proves de so, assajos i funció. A més, ja estan muntant i fent proves la gent del canal de tele japonès NHK, que gravaran el segon dia de funció.

Després de la primera funció, que ha estat tot un èxit, és moment de sopar i sortir una miqueta. D’acord, no em creieu, ja no puc enganyar a ningú, no? Ha ha ha!! Doncs sí, avui hem sortit fins tard. Hem estat per Shinjuku i Roppongi. Però no, no hem tancat cap local, el darrer on vam estar tancava a les 9 del matí, hora a la que ja ens havíem d’aixecar per tornar cap al teatre, o sigui que vam decidir tornar abans.

I arriba el dia de la segona funció. Amb el teatre ple de gom a gom aquest també acaba dret, aplaudint i cridant a María, els bailaores i els músics. Un nou èxit. Una estona llarga després d’haver acabat la funció el director de cinema Takeshi Kitano fa, a l’escenari mateix i amb un altre equip de la NHK, una entrevista a María Pagés, amb els bailaores i els músics darrera, exemplificant el que ella explica amb música, cante, taconeos i palmas.