Amb la Fireluche gravant a Black Pepper Studio (I)

Divendres 1 d’abril al matí. Amb l’Orchestra Fireluche desembarquem literalment a Black Pepper Studio, l’estudi de Peppers Pots a Estudis Ground en analògic, a Cornellà del Terri. Allà ens espera en Jaume Figueres, la sala on s’inquibiran tots els petits i grans instruments, artilugis i derivats i a la sala de control, l’Otari de 24 pistes on gravarem els temes com a sessió, és a dir, pràcticament tots els instruments a la vegada i per tant en analògic. O sigui, sempre trampa ni cartró. O queda bé o es repeteix, però no s’editarà res. Més endavant ja parlarem de les mescles.

Després de microfonejar-ho i provar-ho tot arriba l’hora d’anar a dinar.

Jaume, ho deixem tot per aquí, els portàtils i les coses? -preguntem nosaltres-.
Sí, aquí no entren mai a robar, no patiu pas -diu ell-.

Tornem de dinar.

Jaume! No hi ha el meu portàtil!!! Ni el teu!!! -dic jo-.
Tampoc hi ha el meu!! -afegeix en Sarsa-.
Ieps, aquí hi ha una porta oberta, sembla forçada…
Meeeeeeeeerdaaaaaaa!

Comencem a donar voltes per fora, a pensar què hem de fer, uns quants anem a fer un cafè mentres en Jaume truca als mossos. Amb aquestes ens alerten que a la carretera de Girona a Banyoles hi ha una patrulla dels mossos aturada. En Jaume va cap allà i es troba als Mossos identificant a 5 sujetus. Al costat hi havia els tres portàtils.

Això és nostre! -diu en Jaume-.

Acte seguit emmanillen els sujetus i els porten cap a comisaria. Casualitats de la vida una patrulla de paisà que estava per allà va veure als nois creuant la carretera i un cotxe parat i va donar la senyal d’alerta. Heus aquí el que va passar. La resta de la tarda la vam fer servir en rebre la policia científica a l’estudi, anar a comisaria a posar la denúncia, i finalment, recuperar els portàtils. Això sí, amb la pols negre per extreure’n les empremptes. De fet ja el tenia molt brut el meu ordinador, així vaig tenir l’excusa per netejar-lo…

En fi. Tarda perduda però contents d’haver recuperat els ordinadors. Buf, això no passa quasi mai! Hem estat de sort. Farem un bon disc, ens diem.

Dissabte finalment comencem a gravar. El procediment és el següent: es grava el tema tots junts, s’escolta, es mira si està bé i sinó ho està es repeteix. I així fins que un d’ells està prou bé com per donar-lo per bo. Si han quedat alguns instruments per posar es graven per separat i es torna a escoltar. I quan finalment està es continua amb un altre. I així anar fent.

Diumenge seguim i dilluns al vespre, a l’hora de plegar, ja hem gravat 12 dels 13 temes previstos. Falten detallets, instruments sols, col.laboracions, però hem anat més ràpids del previst. Gravar en analògic ja ho té, o queda bé o es repeteix, però no s’edita res. La Fireluche porta prou bé els temes, es nota que han estat fent assajos intensius. I no hi ha com passar-s’ho bé per gravar, es nota a l’ambient i es tradueix a la cinta. Així com va, la feina de producció és prou senzilla. Ja en parlarem a l’hora de les mescles, imagino que allà ens trobarem algun que altre marron.

Aquesta última foto… bé, us preguntareu què fa un llonguet a sobre de la taula de so? Doncs… haureu d’esperar per saber la resposta…