Manel, Palafrugell

Postgira, Els Amics a València i Castelló
28/04/2011
Amb afinar no n’hi ha prou
07/05/2011
30/4/11

Segon bolo que faig amb Manel, aquest cop a Palafrugell dins del Flors i Violes. De mica en mica ens comencem a conéixer més. Cauen les primeres bromes i hi ha els primers indicis de complicitat. I això està molt bé, sobretot si fas de tècnic de monitors i ets el responsable que s’escoltin bé i per tant que estiguin el màxim de còmodes possible per oferir una bona actuació. Sovint dic que no concebeixo un bon so a PA (public address, els altaveus per la gent) sense un bon so a monitors, tan a nivell acústic com a nivell de vibracions. I aquí hi tinc aquesta responsabilitat.

Aquests són les quatre fotos que vaig fer des de la taula de monitors durant l’actuació.

I unes petites reflexions que alguns em demanàveu, d’altres us imaginàveu i que a mi em ve de gust explicar com a fet de total normalitat.

Barreja de pensaments i emocions. Això és el que vaig sentir quan em van proposar d’anar a fer de tècnic substitut de monitors amb Manel, que traduït en bolos vol dir uns pocs mal comptats, no estic pas fent tota la gira. D’una banda perquè portava poc més de dos anys fent de tècnic d’Els Amics de les Arts, i és clar, a la gent els agrada les possibles llegendes urbanes o rumorologia popular sobre suposades rivalitats, comparacions, que si ets d’uns no ets dels altres, etc… I per l’altra, no deixa de ser una satisfacció a nivell professional i personal treballar amb dos dels grups del país capdavanters pel que fa a ressò mediàtic i de número d’actuacions.

Sincerament, i ho dic de debò, quan vaig a treballar amb algú ho faig de la manera més professional que sigui capaç de fer-ho, si més no ho intento. I si després hi ha implicacions emocionals per qüestions d’afinitats i/o amistats, doncs benvingudes siguin, perquè fa que encara et sentis més a gust treballant amb algú.

Si algú busca les comparacions o les xafarderies, amb mi perd el temps. Si algú vol posar-los a dins del mateix sac, s’equivoca perquè no hi ha massa coses en comú. O sigui que les meves cròniques continuaran siguent com fins ara, un recull d’experiències, fotos, impressions personals estrictament sobre el bolo i de tant en tant algun que altre comentari emocional, com a mi m’agrada.

1 Comment

  1. MaNeL ha dit:

    Molt ben dit!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *