Dunas a Wolfsburg (Can Volkswagen), Alemanya

Bolos de Dunas a la fàbrica de la Volkswagen a Wolfsburg en el marc de la novena edició de Movimentos, un festival de 5 setmanes de durada organitzat i pagat per aquesta marca de cotxes. En aquesta entrada no penjaré cap foto de l’espectacle en sí, sinó que descriuré com està muntat el festival a l’interior de la fàbrica, al costat de l’Autostadt, el centre d’atraccions per visitants adjacent i parlaré d’algunes qüestions tècniques noves per mi. Si voleu veure fotos de Dunas podeu anar a altres entrades de Dunas del blog, com per exemple les de París o Londres.

Wolfsburg, és una ciutat d’uns 120.000 habitants i 200 km quadrats on 35.000 dels seus habitants treballen a la fàbrica de la Volkswagen. És una ciutat més aviat gris i sense massa atractius que no siguin la visita a l’Autostadt i a la fàbrica.

Tot els espais i equipaments del festival es troben majoritàriament a l’interior de la planta de generació d’energia: l’escenari i la grada, les oficines de producció, els camerinos, sala d’assaig, la cantina, el magatzem, els bars i espais de recepcions i events, etc… És realment impressionant. Hi ha altres espais a l’Autostadt. Per arribar-hi creuàvem el riu Aller, el magnífic vestíbul d’entrada i un pont d’uns 150 metres de longitud que surava sobre l’aigua.

Al segon pis et trobaves la cantina, les oficines, el magatzem, l’espai d’assaig i els camerinos.

Al costat hi havia l’accés a l’escenari i a la grada. Els lavabos i dutxes del personal estaven a la planta baixa, planta per on entrava el públic a través de la porta principal. El bars estaven repartits entre la primera i la segona planta.

Al control de FOH (front of house) hi havia probablement una de les millors taules de so digitals actualment, la Midas XL8, amb la que encara no havia treballat mai. És la germana gran de la Midas Pro6, la que hi havia al control de monitors i que conec prou bé per tenir-la BTM Sound, l’empresa on de tant en tant encara hi treballo. És un autèntic plaer treballar amb aquesta qualitat, les coses se’t fan fàcils i si a sobre tens un bon equip de so (d&b) i bona microfonia (Schoeps a tort i a dret entre d’altres) la cosa ja és de traca i mocador. En Tobi, de Maier Sound, és qui em va fer la bona assistència a FOH.

Al tercer pis havia els DSP de la XL8, els processadors i etapes de potència de la PA (public address), dimmers i un control de vídeo. La taula de llums era una Grand MA. Els DSP de la Pro6 així com les etapes de potència dels monitors, l’splitter actiu de Midas i les estacions de la microfonia inalàmbrica es trobaven en un lateral de l’escenari.

Aquesta vegada els micros de terra no han estat els que normalment fem servir i demanem per rider, els Crown PCC160. Des de Maier Sound em van proposar de provar un sistema de carcassa tortuga -segons anomenen ells- amb Schoeps CMC6 més càpsules MK41 i també tres Schoeps SuperCMIT, una autèntica passada de micro de canó de molta qualitat. El resultat va ser prou bo, em va agradar com captaven el so dels peus contra el terra, tot i que son massa bons micros -quina paradoxa, no?- per com tenim distribuïts els músics i els monitors a l’escenari, ja que captaven més que no els PCC el so provinent els monitors, que treballen a un alt volum per necessitats dels músics i de la María i en Larbi.

I més fotos, moments de distensió tocant el piano, en Joan fent proves de vídeo amb en Larbi tot emulant a la María -bé, és un dir, no?- i el parell estèreo amb Schoeps al piano.

L’Àlex anant cap a l’Autostadt, l’Ismael i jo amb la samarreta de Furbi’s Sound System que em va regalar en Joan pel meu aniversari -l’Ismael em diu Furby, per lo dels ulls grans amb les ulleres…-, un tècnic muntant la carcassa als micros de terra i en Marc i en Pau recollint la sorra on dibuixa en Larbi.

I fotos de la festeta del primer dia després de l’estrena; es tractava d’una recepció oberta al públic amb la María, en Larbi, els músics, nosaltres…