Мария Пахéс, Москвá

Moscou, Festival Chekhov, Teatre Mossoveta. El divendres 18 hi entrem al matí per començar el muntatge d’Autorretrato, del que farem 7 funcions. No he estat mai a Rússia, estic encuriosit per descobrir com és tot plegat. De fet he pogut fer una mica el turista, ja que hem tingut alguns matins lliures. Les fotos són a l’altre blog.

A la preparació tècnica prèvia tot és prou correcte, hem cedit en algunes coses a canvi d’unes altres. De seguida descobreixo que no es parla massa anglès. Per sort tenim tres magnífiques intèrprets que ens fan la vida més fàcil i no només treballant, ja que també ens han acompanyat fora d’horaris de feina. Moltes gràcies Tania, Kate i Maria, i també a l’Anastàssia, de producció, que també ens ha estat acompanyant aquests dies.

L’escenari, els focus a punt per ser penjats, la zona de càrrega, la cantina -menjar casolà a bon preu-, camerinos, amb la Bea -so-, en Justo -el nou fitxatge de llums-, la Sonia -regidora-, el vestuari…

Fotos dels assajos, proves i de les funcions des de la meva posició a la taula de monitors.

Foto de famíla del personal del teatre amb la Compañía María Pagés.

Aquests dies també ens hem dedicat, a la tarda, abans de les funcions, a assajar Mirada, el darrer espectacle de la Compañía, que farem la setmana que ve a Mont-de-Marsan, a França. O sigui que ha estat qüestió de revisar els vídeos, guions, música, gravar alguna coseta que es farà diferent per aquesta funció, etc…

A Moscou hem quedat amb l’Alba, gironina-empordanesa, que està fent de professora de Català a Rússia. Sí sí, el món és ben petit, és cosina d’alguns de l’Orchestra Fireluche. A més de venir a veure la funció ens ha acompanyat alguns dies portant-nos a sopar, explicant-nos coses sobre el país, ensenyant-nos la seva universitat, etc…

Moments de distensió

El sopar que ens va oferir el Festival després de l’estrena, amb els parlaments del director del Festival i de la María, en Pau -cap tècnic i llums- i la Clara -tour manager- i la resta de la Compañía animant la cosa, cantant i ballant, un clàssic!

La recepció dels esponsors del Festival, on vam coïncidir amb Pere Arquillué i Àlex Ollé, que han estat fent El Primer Amor al festival. També ens trobem amb en Domènech de Bitó i els tècnics, en Carles i en Mateu. La festeta acaba amb la Compañía, com no, animant el cotarro.

Sopar-festeta sorpresa organitzat pels maquinistes del teatre al seu garito. Aquesta gent beuen mooooolt vodka! He he he!

La nit de St. Joan, sopar i ja en petit comité després del sopar, petita foguera simbòlica en un carrer d’un dels barris més pijos de la ciutat. La cara de les intèrprets i d’alguns vianants veient-nos saltar per sobre l’intent de foguera ho deia tot… Va ser divertit!

I el sopar de comiat, després de la darrera funció, ja no cal que expliqui com va acabar, no?

I aixó és tot, que no és poc! I l’última foto, la Sonia pesant les maletes de la Compañía mentres la Bea comprova el pes, no fos cas que ens passéssim de pes.