Quina calma! Autorretato a Vaison la Romaine (cat)

Després de les dificultats del bolo de Dunas a El Jadida és un plaer tornar a Vaison la Romaine per fer-hi Autorretrato amb la Compañía María Pagés. L’any passat hi vam ser amb Dunas i en guardava molt bon record, de la seva gent, del lloc, de l’hotel -senzill i acollidor-, de lo bé que es menjava al festival… I així ha estat una altra vegada. Aquest bolo ha estat bastant una bassa d’oli, potser una mica massa i tot, en general no hi ha hagut la tensió i concentració habituals. Sigui com sigui les coses no van anar pas malament, però hi havia un ambient com una mica vacances, ja que a l’agost no hi ha cap bolo.

Arribant a Vaison, després de passar per l’amfiteatre Romà on la Bea ja havia supervisat el muntatge de so i en Justo el de llums -ja que en Pau i jo estàvem viatjant des del Marroc-, és l’hora de sopar i d’anar cap a l’hotel per dormir, bé no pas els de llums, que han d’anar a enfocar fins a la matinada, és el que té fer bolos a l’aire lliure, que fins que no es fa fosc no es pot començar a enfocar.

A mig matí comencem els ajustaments del so. La taula que tinc a monitors és la Midas Siena, justament la que no ens van posar la Marroc i me n’alegrava… Però amb calma i els equalitzadors gràfics externs s’arriba a bon port, només faltaria (tot i que costa més…).

La zona chill-out de camerinos amb alguns membres de la Compañía i fotos de la funció des del lateral de l’escenari.

I ja està, pim pam, quin gust de bolo, zero complicacions, zero problemes. Una birra abans d’anar a dormir a la terrassa de l’hotel i a punt de tornar cap a casa després d’una setmana fora.