Dalí Canta ha estat una producció del Festival Acústica dirigit artísticament pel periodista musical Pep Blay i pel director del festival, Xavi Pascual. Hi ha col.laborat el Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Els artistes que han interpretat versos de Dali han estat Estrella Morente, Ana Torroja, Amaral, Martirio, Kiko Veneno, Love of Lesbian, Albert Pla, Gerard Quintana, Dolo Beltrán (de Pastora), Pau Riba i Enric Casasses. Pascal Comelade hi va posar la música i Sol Picó la dansa. Alice Cooper i Amanda Lear van apadrinar l’acte en vídeos on recitaven en exclusivitat per l’espectacle.
A mitjans d’agost vaig fer una primera visita tècnica a la Plaça Gala Dalí i una primera reunió amb l’Andreu i en Sergi, de Nord Produccions, que s’ocupaven de la part tècnica i logística i en Xavi Montfort, cap de producció del festival, de Promo Arts Music. L’espai no era fàcil de sonoritzar per la disposició de quatre blocs de cadires enmig d’arbres, elements esculturals i amb l’escenari a un angle de la plaça mirant cap a tots ells. A més, no era possible muntar estructura i per tant volar els altaveus, amb el que vam optar per repartir altaveus amb trípodes pel recinte.
Després d’una segona reunió per repassar el guió i aclarir aspectes tècnics va arribar el dia de muntatge, amb en Manel Palahí -monitors-, en Carles Comas i en Sergi González -llums- i l’Albert Mosoll -vídeo-. L’Ariel era el regidor de l’espai. Dia 1 de setembre, 8 del matí, descarreguem el camió perquè més tard no es pot fer, l’indret s’omplirà de turistes que visiten el Museu Dalí. A la plaça hi ha les terrasses dels bars i restaurants. Amb tot això, fins a les 10 de la nit no puc començar a ajustar l’equip, just quan arriba Comelade i els seus músics per marcar posicions a l’escenari… Sortim d’allà cap a la 1 després de moure els controls perquè l’endemà han de tornar a muntar les terrasses.
L’endemà a les 12 del migdia en Manel i jo ja hi som. A la tarda tenim proves-assaig (10 minuts per artista) i ho volem tenir tot ben a punt. Durant les proves-assaig general es veuen els primers nervis, amb prou feines ni he començat a provar el so que ja se m’acosten persones a dir-me que si la veu està fluixa, que si no sona prou aquell instrument, que si això, que si allò. Ja m’ho esperava, és normal, per tant amb prou feines moc ni una cella, els escolto, faig les rectificacions que calgui i seguim les proves. De mica en mica tot es va posant al seu lloc i sembla que tothom va quedant content. En Carles Xirgu el primer dia i en Toni París (de l’estudi 44.1)el segon s’ocupen de gravar l’àudio de l’espectacle.
I arriba l’hora del primer concert. Tot s’esdevé fluidament, hi ha poques errades -tan artístiques com tècniques- i tinc la sensacio que el públic marxa havent vist un bon espectacle. Personalment a mi m’ha agradat. Quan acaba, recollim de nou els controls, es treuen les cadires, ho tapem tot i deixem la plaça neta d’obstacles.
L’endemà la pluja fa perillar el segon concert. Estem pendents del radar, l’Albert l’ha posat a les pantalles de projecció. Calculem quan tardarà a arribar la pluja a Figueres i clavem l’hora. 8 de la tarda. Hem fet proves de so i tenim els plàstics a punt. Tapem. Passa una primera tongada de pluja mentres estem sopant. Destapem i tornem a tapar amb la segona tongada. No hem parat de mirar el radar i davant l’evidència que els núvols d’aigua ja han passat decidim tirar endavant el concert: treure plàstics, eixugar l’escenari, comprovar que no ens salti la corrent, eixugar cadires, informar a la gent que sí que es farà el concert, etc… I així és com quasi amb un hora de retard es fa el segon Dalí Canta. I ha valgut la pena, perquè havent fet el d’ahir avui sí que quasi el brodem. Amb Estrella Morente i el seu guitarra, Montoyita, se m’ha posat la pell de gallina, ¿serà que treballant amb la Pagés entenc més algunes coses molt flamenques? La resta m’ha agradat igual que ahir. Hi ha hagut moments d’una gran força, moments de surrealisme, com havia de ser, i també moments de dolçor.
Acaba l’espectacle. Desmuntem el tinglado, carreguem i cap a casa a dormir. Ha estat bé. I la foto de l’equip tècnic amb la carrossada petada de material… Amb equips així és un plaer treballar!