Manel, Cadaqués

Després de portar tota la setmana de vacances a Cadaqués ha arribat, inevitablement i contra tota la voluntat, el moment de tornar a la realitat i acabar les vacances. Tanmateix considero el final l’arribada a Girona del diumenge al migdia i l’agafada de l’AVE cap a Madrid; això sí que és una evidència. Però el bolo amb Manel a Cadaqués mateix es podria considerar com una transició. La nit abans ens vam trobar amb en Roger, en Martí i en Bernat -del management- i vam estar aplanant el terreny tot visitant algun bar. Al dia següent al matí -mentida, era al migdia- encara vaig aprofitar per anar a banyar sota el far del Cap de Creus. I havent dinat vaig fer via cap a Portilligat, a 10 minuts a peu d’on tenia l’apartament. Mireu, mireu a en Marc -el tècnic de FOH- amb el mar de fons:

Home, hi ha bolos i bolos hi ha. Jo portava tota la calma i parsimònia cadaquesenca a sobre. A més tocàvem sols, cosa que vol dir que ets l’amo i senyor del teu temps si tot va bé, que hi anava. L’empresa que cobria el concert era Araso, i com sempre que he coincidit amb ells, és un plaer treballar-hi.

Aquesta podria ser una bon foto de l’ambient que hi havia a l’escenari abans de posar-se a fer les proves de so.

I havent sopat, a darrera mateix de l’escenari en una carpa que faria les funcions de la green room, la zona entre camerinos i l’escenari, zona de relax, de pica pica…, tots cap a l’escenari, per tocar davant de 1500 persones. Avui la meva visió des de la taula de monitors és més que limitada. Tinc a tota la bateria i a l’Arnau davant meu, semblava el seu tècnic particular de monitors, era a l’únic que veia bé bé de tots quatre quan em demanaven alguna cosa.

I si no veia als demés, tranquils, en Pep, el road manager, l’ull que tot ho veu i la orella que tot ho sent, estava a punt per fer-me arribar les indicacions.

Doncs au, ja està, bolo-transició, cap a Madrid, final de vacances i tornem-hi, que no ha estat res!