Un nou projecte amb María Pagés: Utopía

Utopía és el nom del que serà el darrer espectacle que ha creat María Pagés. No en sé massa res encara. Amb la imatge recent del darrer bany de l’estiu a Cala Fredosa, en ple Cap de Creus, l’arribada en AVE a la Estación de Atocha a Madrid el diumenge 18 al vespre em fa tornar a la realitat després de les vacances a Cadaqués. L’endemà al matí em trobo amb en Pau -llums-, l’Edu -escenografia- i en Pablo -nou fitxatge, regidor- i enfilem la carretera cap a San Lorenzo del Escorial. Al teatre conec a en Juanma, un altre fitxatge, maquinària, i em retrobo amb la Rocío, sastressa. I per descomptat amb la María, els bailaores i amb els músics, que també venen amb novetats: en Fred, del Brasil -guitarra, cavalquinho i veu- i en Sergio, de l’Argentina -violoncel-. La resta de músics per aquest espectacle són en Fyty i en Rubén -guitarres-, l’Ana i l’Ismael -cante- i en Chema -percussió-.

El meus objectius són fer el disseny de so, un primer guió i gravar algun assaig per tal que els bailaores puguin assajar sense els músics fins que no anem a Avilés a fer l’stage final i l’estrena. El procés de creació fa mesos que va començar i ara toca posar fil a l’agulla amb el so i continuar treballant amb les llums i l’escenografia. M’agraden els processos de creació. Malgrat que en aquest cas pel que fa al so no hi ha més complicacions que de costum sempre sorgeixen petits problemes que cal resoldre. Bàsicament fan referència a posicions i tipus de micros pels nous instruments (tots inalàmbrics, com en la majoria d’espectacles i principal complicació sobretot a monitors) i a intentar anar pescant les coses per fer el guió, que sé de bon començament que no serà definitiu fins a uns dies abans de l’estrena.

I el que és bàsic en tot procés de creació és la comunicació constant i a totes hores entre tothom i sempre amb la María com a punt d’unió i força. Parlar, donar-hi voltes, concretar, provar-ho, corregir-ho i si cal tornar a començar.

Han estat tres dies intensius. Marxo cap a casa amb una primera idea del que serà l’espectacle i del seu significat. D’aquí a uns dies ens retrobarem de nou a Avilés. Serà la recta final. Ja en tinc ganes.