12 dies d’Utopia, Compañía María Pagés (I) -cat-

Del 29/9 al 10/10/11 Avilés (Astúries)

Dotze dies intensius -quinze pels de llums i maquinària- per polir Utopía, el darrer espectacle de María Pagés i deixar-lo llest per finalment, després de mesos de creació, estrenar-lo el dia 8 i fer-ne una segona funció el 9 d’octubre. Dies d’ajustaments tècnics, de solucions, de tirar endavant i de plasmar-ho tot en els assajos, ja siguin parcials, de transicions entre temes o de l’espectacle sencer. Una i una altra vegada. Assaig i per cada error més assaig. És la manera.

Vam estar uns dies al teatre de San Lorenzo del Escorial i ara ha estat el torn del Centro Niemeyer al mig de la Ría d’Avilés, un senzill i funcional espai concebut per l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. Aquestes són fotos de l’exterior. El teatre és l’edifici més gros, la torre és una cocteleria, la cúpula un espai d’exposicions i events i a l’allargat -que no es veu massa- hi ha les oficines, un cinema, dues sales i el bar.

I l’interior del teatre, de 1000 persones de capacitat.

Ara mateix la continuïtat d’aquest centre penja d’un fil per l’enfrontament polític entre el govern local i el regional. Durant els dies que hi hem estat hem pogut veure mostres de suport al centre, entre elles una manifestació que ens va enganxar a mig assajar un migdia.

Els primers dies van servir sobretot per muntar les llums, l’escenografia i el so. En Pau ha fet el disseny de llums i l’Edu l’escenografia, amb un ciclorama corbat que s’aixeca per la part inferior i tres línies suspeses amb 6 motorets cada una que permeten moldejar-les i fer traços a l’aire com si els fes Niemeyer. Com ja deia a l’entrada de fa unes dies sobre els assajos a El Escorial en Juanma s’ha ocupat de la maquinària, en Pablo de la regiduria i la Rocío de la sastreria. El disseny del so el vaig fer entre aquells assajos i aquests dies a Avilés. I en Marc ha fet servir les seves habilitats i saber fer -llegeixis paciència a l’enèssima potència- per portar a bon terme el monitoratge.

I aquest és l’aspecte del control de llums i so a dalt de la grada. Els motorets es feien anar des de la taula de llums.

Una altra feina important és la de producció. Aquí tenim a la Clara -tour manager- i la Carla -planxant camises per donar un cop de mà a la Rocío-.

Hores i hores que fan que el cansament s’acumuli i s’aprofiti qualsevol petit moment per fer una breu migdiada o per a l’hora de plegar fer una mica de comèdia…

Tot és revisat per la María fins al més mínim detall, des de l’escenografia, les llums i el so fins als assajos, on és ajudada per en José Barrios, coreògraf i bailaor de la Compañía. La resta de bailaores són María Morales, Isabel Rodríguez, Eva Varela, María Vega, José Antonio Jurado, Paco Berbel i Rubén Puertas. I els músics Ana Ramon e Ismael de la Rosa -cante-, Rubén Lebaniegos i José “Fyty” Carrillo -guitarres-, Fred Martins -veu, guitarra i cavalqulinho-, Sergio Menem -violoncel- i Chema Uriarte -percussió-.

De ben segur que algun que altre músic, com que van amb microfonia inalàmbrica, pujarà fins a control a veure com sona el seu instrument, en aquest en Rubén. ¡¡Enga kiyoooo, daleeee!!

Continuarà: la gastronomia, el dia de l’estrena, fotos de l’espectacle, la festa de després de l’estrena i algun vídeo (sí, torno a la càrrega!). La cosa promet…