Vist i no vist. Bolo llampec al recentment reobert Teatro Circo de Múrcia, un espai centenari molt bufó però amb una acústica molt dolenta, a l’espera que facin un tractament adequat. Es tractava d’una gala benèfica pels afectats del terratrèmol de Lorca dins de la XVIII Cumbre Flamenca de l’Obra Social de la CAM. Hi vaig arribar el dilluns 7 a la nit, dimarts al matí entràvem a fer el muntatge, havent dinat vam fer les proves. Després l’assaig, funció, recollir i al dia següent cap a casa. Al tractar-se d’un espectacle amb menys músics, bailaores i poca escenografía es fa així, no com els altres de la Compañía, que requereixen un dia de muntatge. No havia fet mai aquest espectacle. A Flamenco y Poesía es “ballen” poemes de grans autors com Antonio Machado, Jose Saramago, Miguel Hernández, Federico García Lorca, Ben-Sahl i d’altres d’anònims.
I no massa més a explicar. El trajecte Múrcia-Girona amb el Talgo dura 8 hores, un temps preciós per desconnectar, llegir, fins i tot estudiar o no fer res de res. Anem tant atrafegats per la vida que a vegades situacions com aquesta ens fan adonar que els amos del nostre temps hauríem de ser més nosaltres i no les circumstàncies.
Muntant el terra, en Pau al control de llums i so i un parell de fotos de l’espai.
Algunes fotos de l’actuació i el sopar de canyes i tapes al bar de davant del teatre, foto de família dels bailaores.