Flamenco y Poesía (MP)-Alacant

Una altre bolo llampec: viatjar la tarda anterior, entrar a la sala de l’Obra Cultural de la CAM a Alacant a les 9 del matí, a les 17 fer proves de so, a les 18 assaig fins a les 19:30, a les 21:00 l’actuació i a les 24:00 arribar a l’hotel. Dormir i agafar el tren per tornar cap a casa.

Em penso que fins el dia d’avui ha estat el bolo més curiós pel que fa al lloc que he fet amb la Compañía María Pagés. No era un teatre pròpiament dit, sinó una sala d’actes amb poc aforament i amb un escenari amb unes certes limitacions d’espai lateral i d’alçada. Del terra de 12×12 metres que portem n’hem pogut muntar 11×8, suficient per aquest espectacle, en el que faig monitors des de la taula de FOH i per tant tot espai més petit que de costum m’afavoreix pel so. En aquesta ocasió la taula de so era un Innovason, de la que en absolut me’n faré fan incondicional. Fa temps n’havia fet anar alguna de més senzilla, però aquesta tampoc m’ha convençut.

Aquestes tres fotos es podrien dir: Un hombre un cigarro (Juanma el maqui), Un hombre dos calcetines (Ruben en el camerino) i Un hombre una guitarra (Fyty a 10 minutos de empezar).

I aquestes: Un hombre se rocía el pelo (Ismael poniéndose guapo), Una mujer pasa por ahí (Clara, de producción), Una mujer sale con la espalda mojada (sin comentarios).

El catering va estar molt bé aquesta vegada -quasi mai ja passa això-. I és clar, és on hi havia més gent pul.lulant tota l’estona. I com que l’espai dels camerinos era més aviat justet, tot plegat feia una mica la impressió del Camerino dels germans Marx, amb uns menjant, d’altres xerrant, una noia acabant de planxar el vestuari al fons, d’altres canviant-se…

Un altre home mullant-se al cabell, però tot possible glamour se’n va en orris per l’entorn on ho fa… La foto parla per sí sola. Per cert, avui he après una paraula nova d’aquest noi, en José Antonio, de Córdoba: jardalazo ( pronunciat hardalassssso). Vol dir cop, caiguda per terra.

En Pau amb cara de mitja pena: al seu vell ordinador se li està acabant la vida. I a sobre li ha caigut per terra. Serà determinant aquest accident? I jo assegut a la taula esperant per començar. He amagat el micro de l’Smaart entre cametes per saber amb precisió -almenys els primers minuts del bolo- què està passant a l’escenari. Al cap de cinc minuts de començar el tanco, tot va bé. El control es troba a dalt de l’amfiteatre, lluny, amb el sostre baix. Res a veure el so que arriba del que hi ha a la platea.

El món del gobo, la plantilla foradada que es posa en algus focus per fer dibuixos al terra o les parets.

I un dels moments bons d’un bolo, a punt de tancar la porta del camió, amb en Jean Paul, el camioner, amb unes ganes boges de fotre el camp cap a Madrid. Demà al matí ha de ser a Torrelodones per descarregar i poder començar el muntatge pels assajos d’Utopía durant la setmana i el bolo que farem el dia 9.