6è-entrem al Teatro Español

9 del matí. Arribem al Teatro Español, a la Plaza de Santa Ana, per començar el muntage d’Utopía. Minuts més tard arriba el camió, marxa enrere, enmig de balcons, cotxes, senyals i àvies sense por. I es comença la descàrrega de les maletes amb el vestuari, el terra acústic, els tamborets, els motorets de les línies penjants, etc.

Aquest teatre és un dels històrics de Madrid. El seus inicis es remunten al 1565 com a corral de comèdies i s’ha mantingut al mateix lloc fins al dia d’avui. Un dia dedicaré tot un post amb fotos només del teatre, els seus interiors i exteriors. De moment aquesta és la foto de l’escenari vist des de la platea i des de l’entrada en diferents moments del muntatge.

Els primers marrons han estat per col.locar la part principal del sistema d’àudio on havien d’anar uns focos al terra i inquibir-lo quasi al mil.límetre entre la paret i les fustes del terra acústic a boca d’escenari. Però entre les mesures d’en Pau i els moviments amb més o menys manya que hem fet dels altaveus ho hem aconseguit. Ara veig que no he fet cap foto de com ha quedat… Us haureu d’esperar a futurs dies per veure-ho, si és que a algú li interessa, és clar!

L’Edu i els seus motorets. A l’espectacle hi ha unes línies que dibuixen uns traços a l’espai. Aquestes línies van suspeses d’uns quants petits motorets que fan que puguin, baixin i es puguin dibuixar formes. Els motorets reben instruccions via dmx (el sistema de comunicació des de la taula de llums als diferents tipus de focos). Quan se sent renegar a l’Edu és que algun motoret no ha fet el que s’esperava d’ell…

Pel que fa al so ha estat un dia tranquil, hem explicat als del teatre com havia d’anar tot plegat -els canals, els monitors, com volia el sistema d’àudio, etc.- i ells ho han anat muntant. Al final del dia l’objectiu era que tot anés i així ha estat. Alguns us preguntareu: tot un dia per fer això? Doncs sí… Certament que en un matí es podria arribar a fer tot, però en un escenari on s’ha de conviure amb maquinària -descarregar i posar el terra ja porta una hora i mitja- i llums -totes les barres es van baixant i pujant durant la major part del primer dia per muntar-los i cablejar-los- alenteix el procés. A més, en un teatre el ritme de treball no és precisament de rock’n’roll, tot va al seu temps, sense estressar-se. Per això existeix el dia de muntatge. I la veritat és que és un luxe fer-ho així.

Demà al matí seguim. Tornant del teatre cap a l’apartament -uns 15 minuts caminant tranquilament- hem passat per la Plaza Mayor, amb els seus llums de Nadal.