Avui s’han exhaurit les entrades pels quatre dies de funció que queden, comptant la d’avui. Fins ara cada dia havia estat quasi ple i algun dia també s’havien exhaurit. I pel que sembla encara hi ha força demanda d’entrades de gent que, al menys de moment, no podran veure Utopía.
Al teatre hi caben 740persones i totes les funcions s’acaben amb minuts i minuts d’aplaudiments i la gent dreta. És a la vegada fantàstic i eixordador, sobretot per la hipersensibilitat de les meves orelles. Si ja durant les actuacions el taconeo i alguns moments de palmas em penetren fins el cervell, amb els aplaudiments de la gent ja és massa. Però d’això es tracta, de tenir públic, de tenir èxit i d’estar tots contents. I és justament el que està passant.
El bolo d’avui ha estat bé. Normalment les actuacions acostument a estar bé. Però hi ha dies que pel que sigui surten millor. I avui ha estat un d’ells. A nivell musical hi ha hagut moments en els que els músics i els cantaores s’han sortit, moments de pell de gallina. I el mateix amb els bailaores. Quan al final de la funció ens hem creuat amb en Fyty, un dels guitarres, ens hem mirat als ulls i sense necessitat d’obrir la boca ens ho hem dit tot: hoy ha estado bien, ¿eh Fyty? Com que cada dia ho gravo -tot i que només guardo les millors-, demà em tocarà passar-li la gravació. Si són dies “normals”, encara que estigui bé, no me les demanen, però quan surten bé ja les preparo, separo els temes i hi poso els noms. I de cares a la Compañía va bé tenir gravacions per fer promo, per radio, etc.
Avui penjo algunes fotos del Teatro Español. Com ja vaig dir un altre dia, si entreu a la seva web trobareu la història i altres curiositats d’aquest teatre, que data del segle XIV.
La façana des de la Plaza de Santa Ana, el pati de butaques, el teló per davant i el teló per darrera, amb el forat -tapat en blanc- per poder mirar la platea.
Diferents salons i espais del teatre.
El camerino dels tècnics. No, no ens maquillem pas. Els que estan a l’escenari com a molt es vesteixen de negre per tal que no se’ls vegi quan han de sortir a escena.
Una de les parts importants de tot teatre, el bar, per fer les infusions i cafès d’abans de les funcions i potser algun petit entrepà -aquí dels minis en diuen pulgas- i les canyetes i els vinets de després, com no!
Una imatge de l’escenari abans de començar una funció des d’un lateral i el taulell de suro on es van enganxant els retalls de premsa sobre l’espectacle, al costat del camerino de la María.