Preparant la gira… tècnicament

Pels xafarders i curiosos que voleu saber com es planifica tècnicament una gira com la que s’acosta amb Els Amics de les Arts, aquí teniu quatre pinzellades de com s’estan fent les coses tècnicament a nivell de so. Algunes coses es van començar a gestar només acabar l’anterior gira, i d’altres a partir de l’estiu. Quan es va començar a treballar més en serio a nivell de producció tècnica va ser a partir del mes del setembre, abans d’obrir la contractació.

La fitxa tècnica

El primer que feia falta era tenir la fitxa tècnica, les necessitats tècniques, allò que en anglès es diu rider, per tal que els promotors es fessin una idea de com seria la gira a nivell tècnic. Com que encara no se sabia del tot quins instruments hi hauria, quina banda es portaria, es va fer un rider de màxims, és a dir, amb el màxim número d’instruments, micros, canals i monitors que podríem portar. Al cap d’un parell de mesos, amb la gravació ja començada, es va fer la primera actualització, més real, però encara amb alguns interrogants. Ara que està a punt de sortir el disc i s’han esvaït tots els interrogants s’ha fet la tercera versió i en principi definitiva. Tot i que definitiu mai hi ha res… Les necessitats tècniques són perfectament assumibles per a la majoria d’empreses professionals d’aquest país, ja que no demanem res de l’altre món ni massa exigències tècniques.

Aquest seria el plànol d’escenari de la gira Espècies per Catalogar, molt similar a l’anterior, però amb alguns instruments nous. Les necessitats tècniques de so senceres es poden descarregar des d’aquí.

Correu electrònic amunt, telefòn avall

El rider és el que s’envia al promotor o als organitzadors i aquests envien un contrarider amb l’equipament que proposen. Després de mirar-me’l, sempre i que sigui correcte, l’envio a Nosonores, el management, per tal que l’incloguin en el contracte. Si no és correcte, es va negociant fins que ho acaba siguent. A vegades el procés de correus electrònics, telèfon, acceptació dels pressupostos de les empreses de so i llums per part dels organitzadors, riders i contrariders es pot allargar durant algunes setmanes. I si us imagineu quanta gent està demanant d’organitzar actuacions d’Els Amics, això es tradueix que des de l’octubre cada setmana dedico algunes hores a aquesta tasca. I això només és amb el so. El mateix passa amb el que fan altres persones amb les llums, amb la contractacio i redacció dels contractes, condicions econòmiques, etc… Tots junts estem en contacte a través del calendari de Google que s’ha fet, a on apuntem el material que tindrem i el que falta concretar. A més, tinc una carpeta per bolo a l’ordinador amb tota la informació tècnica de cada un d’ells. L’ordre és important!!!


El tècnic de monitors

Durant els concerts del Bed&Breakfast de tant en tant, en un sopar, o anant en cotxe, o en el camerino, sortien preguntes, dubtes, sugerències al voltant de qüestions tècniques, totes elles encaminades a millorar situacions que no acabaven de ser òptimes. Una d’aquestes, sense dubte la preocupació estrella, eren els monitors. El sentir-se bé, per ser més exactes. Sobretot en recintes tancats, plens a vessar d’un públic entusiasta i cridaner, als quatre Amics se’ls feia francament difícil aconseguir escoltar-se correctament. En alguns bolos més grossos es van doblar els monitors, dos per cada un. Va millorar la cobertura i lleugerament l’audició però el volum també va augmentar. A vegades més volum vol dir sentir-se menys per l’efecte d’emmascarament, i per a quatre persones que han de sentir quasi totes les demés veus per afinar perquè canten a la vegada això era un problema.

El primer que es va tenir clar és que s’havia de portar tècnic de monitors, perquè dependre dels tècnics de cada lloc era arriscar-se massa. Havíem trobat tècnics bons i no tant, amb bon i amb mal caràcter, predisposats i sense ganes. Independentment que els Amics demanessin moltes coses perquè volien ajustar al detall cada un dels seus monitors -cosa totalment òbvia-, per alguns tècnics semblava que fos un suplici. En algun bolo m’havien comentat “mira, ja arriben Els Amics dels tècnics de monitors!”, ha ha ha ha!! Home, tenia la seva gràcia, vaja, almenys jo m’ho prenia així. Fos com fos, i deixant de banda que es veia clarament el qui servia malgrat no ser molt experimentat i el qui, malgrat ser un tècnic experimentat, passava de tot, la determinació de portar tècnic propi va ser absoluta. I així és com hem afegit a en Josep Ureña, en Tete, a l’equip.

Monitoratge d’orella

I la segona cosa que es va acabar de decidir, aquesta després de l’estiu, va ser portar monitoratge d’orella (IEM en anglès, in ear monitor). Feia alguns mesos que ho havia proposat i havíem fet un parell de proves, i semblava que la cosa tirava endavant però que costava decidir-se. I és que el concepte d’escoltar-se canvia totalment. D’entrada, tal i com ho hem fet, amb motlles fets a mida amb l’auricular a dins seu, et quedes bastant aïllat de l’exterior i això fa una certa por. Per evitar això es posaran dos micros d’ambient de públic perquè puguin sentir les reaccions de la gent i l’ambient en general. A primera línia tots quatre en portaran, i a darrere només en portarà en Ramon, el bateria, i seran uns auriculars normals. Això vol dir que hem eliminat 8 monitors al davant i el monitor del bateria, el drumfill, amb el que el volum a l’escenari disminuirà molt, no hi haurà acoples i a mi em serà més fàcil mesclar perquè pels micros de veu no m’entraran els monitors.

D’altres avantatges són una audició en estèreo, amb el que es poden panoramitzar instruments i veus a banda i banda, l’ús de reverb i compressors amb molta més precisió que si fos amb un monitor, i sobretot, un volum molt inferior al que tindria un monitor, amb el que la protecció auditiva -evidentment si no et passes- està garantitzada i per descomptat una audició de qualitat perquè els auriculars que farem servir són de bona qualitat. D’altres artistes amb els que he treballat amb IEM em comentaven després dels concerts que les orelles no els xiulaven i que no tenien la sensació de desgast auditiu que patien abans amb monitors a tot volum, igual que quan vas a una discoteca.

Els auriculars, que són de dues vies i amb el motlle de silicona tova, s’han fet a Earprotech, una empresa especializada en aquest tipus de material. Aquestes són les caixetes personalitzades que protegeixen aquestes petites meravelles.

I la setmana passada van arribar els sistemes inalàmbrics composats per un emisor i una petaca receptora a on es connecten els auriculars. Els cinc sistemes que disposarem -els seus quatre i un cinquè de reserva i a la vegada d’escolta per en Tete-, s’enracaran en un flightcase per a la seva protecció i poder-los transportar correctament.

L’stage

Uns dies abans de començar la gira a Manresa tindrà lloc un estage intensiu de dos dies en un teatre, com si d’una actuació es tractés. En ell es faran alguns assajos, alguns de sencers, d’altres de tema per tema, es mirarà el ritme i la dinàmica del repertori que s’està preparant, es faran els ajustaments de monitors i dels IEM per tal de fer-ne una sessió que es pugui carregar a la taula de monitors de cada bolo i el mateix amb la taula de fora. Es faran gravacions en vídeo i en àudio, per poder repassar tots els detalls i veure què és el que està millor i poder fer correcions. Els Amics i els músics que els acompanyaran ja fa unes setmanes que estan assajant alguns dies per setmana per començar a rodar els temes nous i refrescar els vells, i l’estage serà la culminació d’aquests asssajos per tal de començar, el 8 de març, la gira d’Espècies per Catalogar amb tot ben a punt. Ja se sap que després el rodatge definitiu s’agafa fent bolos i passant hores a dalt de l’escenari, però d’entrada tot s’ha planificat per arribar-hi en forma.