Utopía (María Pagés) a Jerez

Ole, ole y oooooole!! Una senyora s’expressava així davant meu durant la funció d’Utopía en el Teatro Villamarta de Jerez, ciutat molt flamenca. I es que el flamenc a Andalusia desperta passions. Més que no altres coses. Ho tinc clar, és una qüestió lligada al sol i a la festa des de fa molts anys i a un altre estil de viure. Si hi hagués nascut també actuaria així, suposo. Només arribar a l’aeroport, el dia abans del muntatge, rebem una trucada: “kiyooo, cusssha, que ya eztá too a punto, que mejo quedamos a las dose en ve de a la nueve de la mañana, ¿no?”. Pués lo sentimos mucho, pero vamos a quedar a las 10 en vez de las 9 como estava previsto des de hace días. I així ho vam fer. I vam plegar a les 7 de la tarda, com estava previst, abans que fessin fosc i comencessin a enfocar. I vam parar pocs moments, bé sí, de 2 a 4, les dues hores de rigor per dinar… I és que entre revisar coses, configurar i treballar a les taules (Venue SC48), començar a fer ajustaments, decidir posicions de monitors, solucionar petits problemes, etc. vam fer servir el temps previst. Però és clar, en Marc i jo, no els tècnics que ens assistien. De fet un d’ells se’n va anar a casa i ens va deixar el telèfon per si fes falta que vingués. L’altre no va marxar perquè vivia a Càdis…

L’ensurt el vam tenir amb la taula de llums, que s’escalfava i es parava. Al final la vam obrir amb el risc de perdre la garantia però és que o s’intentava arreglar o no hi havia bolo. Totes les escenes de llums i moviments dels 18 motorets de les tires blanques estan programats i fer-ho de nou en una altra taula era pràcticament impossible. Al final només es tracatava d’un clable segat segurament degut a algun cop del tranport en avió des d’Antwerpen, d’on es venia de fer Dunas. Soldador i avall!

Per la resta tot bé. De fet és un dels bolos més plàcids que recordo últimament, sense massa problemes tècnics de so. Bé, en Marc va patir perquè estava fora de l’escenari, en el moll de càrrega, aïllat visual i acústicament de l’espectacle. Seguia l’actuació per una pantalla gegant i monitors d’escolta. I és que l’escenari no donava per més.

I per la resta no gaire res més a destacar. L’equip de so era un Meyer Melodie, amb dues Genelec de frontfill i com he dit abans, Venue SC48, tant a davant com a monitors. Vam provar per primera vegada el micro DPA 4099, al cajón, i al violoncel. I sona molt bé aquest petit bitxo!