Un pastís per a l’Eduard

Utopía: Premi del Públic del Festival de Jerez
13/03/2012
Avui sí que ha petat!
18/03/2012

16/3/12 Viladecans

Bolo d’Els Amics de les Arts a l’Àtrium de Viladecans. Després de l’actuació davant d’un públic entregat, en el moment de les salutacions finals, l’Aitor, el road manager, surt a l’escenari amb un pastís d’aniversari per a l’Eduard. El dia abans havia sigut el seu aniversari. I què millor que cantar-li l’aniversari feliç amb tot el públic de peu. Aquest és el vídeo del moment.

En aquesta ocasió l’empresa de so era Tour i l’assitència a FOH la va fer en Bernat. Moltes gràcies a per tots per la vostra feina, així a la gent de l’Àtrium i organitzadors, ha estat un plaer treballar amb vosaltres.

En Bernat davant de la Digico D1, el sopar -que bo!-, la Montse davant de la paradeta i algunes fotos de l’actuació.

L’Àtrium és un esplèndid auditori però amb les mancances acústiques per desgràcia habituals de molts d’aquests tipus de llocs de nova construcció: moltes reflexions per totes bandes i la impossibilitat de situar l’equip de so correctament -massa obert a banda i banda per no tapar la visió als espectadors de davant als costats-. Tanmateix el control de so estava situat en un bon loc, al mig de la platea. I què es fa en aquest casos? Doncs ajustar l’equip el màxim de bé, reduir el volum de les freqüències greus, fer un ús acurat de la reverb, tractar amb encara més delicadesa que l’habitual les veus. I sí, llavors l’audició millora i es pot desenvolupar un concert amb unes condicions més o menys acceptables. Això sí, en els temes amb més canya la inteligibilitat baixava força.

2 Comments

  1. xaviblanch ha dit:

    Kurti, com espectador comentarte que es veritat que alguns moments sobretot al començament es notava una reverberacio bastant molesta desde la fila 11 del centre de platea, pero ben aviat va millorar i varem disfrutar bastant del concert i del seu so, com que no tinc ni idea dels detalls tecnics d'aquesta feina he de suposar que hem de agrairte aquesta millora.
    Una abraçada

  2. Albert Cortada ha dit:

    Moltes gràcies Xavi! Agraeixo el comentari. Intento ser bastant autoexigent, és la base perquè les coses vagin bé i més o menys ja sóc conscient de quan sona o no sona. Tanmateix acaba siguent el públic el que dona la conformitat o no. I si dius que ho vas sentir bastant bé doncs jo que me n'alegro! Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *