El primer pavelló de la gira

El dia va començar més aviat del que és habitual quan vaig de bolo, i és que abans de l’arribada al pavelló de Cassà de la Selva d’Els Amics de les Arts tenia una classe pràctica amb els alumnes del mòdul de Sistemes de So de l’ETECAM (Escola Tècnica de l’Espectacle-Casa de la Música). La classe consistia ni més ni menys que en ajustar l’equip de so del bolo. I és clar, com que era un pavelló, s’havia de fer amb molta cura. Dies abans ja ens havíem posat d’acord amb l’Albert d’AncarPower -moltes gràcies per tot!- sobre alguns aspectes del disseny. I amb els alumnes vam acabar de perfilar alguns detalls abans d’ajustar tot el sistema. Posicions dels frontfills, la distància entre subgreus, quadrar els subsistemes amb el sistema principal, volums relatius, equalització global, etc. A més vam fer els subgreus cardiodes en la part central per eliminar les baixes freqüències cap a l’escenari. Les reflexions del pavelló lògicament són inevitables, però en vam tenir menys gràcies al disseny, sobretot perquè vam evitar que els altaveus de dalt de tot piquessin a la paret del fons. Gràcies a això i al bon ajustament en general que es va fer la feina va ser relativament més fàcil, tot i que ja se sap, un pavelló és un pavelló. Malgrat tot, el públic en general va opinar que el concert sonava prou bé. I és que enmig de la gent, que arribaven fins a davant del control, hi havia menys reflexions que en el control mateix, sense l’absorció que exercia el públic. Amb el que la sensació és que hi havia dos bolos, el de la gent i el meu, més dolent del que percebia la gent.

Després de les proves de so ens vam concentrar en els camerinos per sopar i preparar-nos per a l’actuació, després de la dels Acousters, que presentàven disc. Riures i tonteries habituals. Això és el que passa en els camerinos. He començat a gravar alguns vídeos, un dia d’aquests caurà algun petit muntatge…

I és clar, això avui és un pavelló i les fotos de l’actuació no llueixen tant com un teatre, per l’espai, per la diferència de focus que hi ha i per l’entorn en general. Però la gent s’ho ha passat la mar de bé. Era el primer pavelló de la gira i tot plegat tenia un punt més d’accelarat i de rock’n’roll: menys monòlegs, menys xerrar i anar per feina, que la gent estava dreta i amb ganes de festa.