Llamp de boca (d’escenari)!

30/3/12 Els Amics de les Arts a Sitges

Un magnífic auditori, el de l’Hotel Melià de Sitges, amb capacitat per a 1300 persones. Una sala molt morta, és a dir, sense reflexions -béééé!-. Bona visibilitat des tot arreu. I unes dimensions moooooolt grosses. Tot era molt ampli i per tant també la zona a cobrir amb l’equip de so, que va resultar no ser suficient per aconseguir una bona pressió i qualitat a tot arreu. Així deia un tweet que vaig rebre: @albertkurti Pot ser que soni molt greu? Doncs la veritat és que des del control -a 30 metres de la boca d’escenari- era just el contrari, em faltaven greus. Cap al centre n’hi havia suficients i cap als laterals, sobretot cap endavant, a on estava la fan que ho comentava, n’hi havia un excés, la balança espectral no era bona a tot arreu. A més, em penso que la gent que estava molt a prop dels altaveus deurien quedar més que pentinats del volum que hi havia, i és que calia arribar al final de la platea! A més, com que la boca era molt grossa, per no tapar la visió als espectadors els altaveus estaven molt separats entre ells, amb el que la percepció estèreo quedava molt restringida al mig. Un dia d’aquests en parlarem d’aquestes qüestions relacionades amb quines són les millors zones per escoltar un concert.

Sigui com sigui la gent s’ho va passar molt bé, cantant els temes nous i els vells, aixecant-se de les butaques quan convenia i saltant i cridant. A destacar el pastís de xocolata que va portar en Pol -aaaaaaaah!! que bo que era!!!- i el sopar que ens van servir darrere mateix de l’escenari, voltats de flightcases i artilugis del món del bolo.

Reunió al camerino per repassar el guió moments abans de l’actuació. Com de costum, els detalls es cuiden.

I cap a l’escenari! Aquestes són les sensacions que van tenir Els Amics de les Arts.