Rostint orelles!

Uala nanos! Quin bolo més intens el de La Sala d’Igualada de dissabte. Quanta gent anxovada cantant la majoria de temes, picant de mans, cridant, saltant, xisclant… Eixordador! El públic es menjava literalment l’equip de so. Tenia el control en una mena de gàbia de planxa metàl.lica d’una mica més d’un metre d’alçada situada a 8 metres escassos de la boca d’escenari. Estava en el centre de la pista, totalment rodejat per una masssa efervescent i embogida. Que gran! Ha estat el primer bolo d’enguany d’aquestes característiques. Realment impressionant. I és clar, això té unes conseqüències colaterals: pujar més el volum. Però més vull dir més del que jo habitualment pujaria per estar còmode i sentir-ho acceptablement fort (bé, això és relatiu, però no sóc dels que treballo amb volum fort fort). En alguns moments vam arribar als 100 dBA (ponderació A) a control, que per a una sala tancada i tant petita és considerable, o sigui que en dB SPL (sound pressure level) deurien ser més. Així vaig arribar a casa amb les orelles fent xup xup… I no em vull ni imaginar com van arribar els que estaven més a prop dels altaveus. Quina socarrimada d’orelles que deurien portar!

En Tete a la taula de monitors abans de començar i fotos de ben a prop de l’actuació des del control.