Amb un públic així…

…és difícil no emocionar-se. Amb un públic així és fàcil donar-ho tot. Amb un públic així és un plaer tornar a Mallorca. Amb un públic així que passa quasi més temps dret que assegut costa contenir les energies i l’ímpetu, eh Amics de les Arts? I és que hi van haver moments molts grans, moments de deixar-se anar i també moments en què va fer falta una mica més de concentració per no caure en el barranc. I també moments en els que, sense dir grans proclames (estem contents de venir a Palma -i punt-), tothom va entendre el missatge i amb tot l’Auditorium en peus, la llarga ovació va ser espectacular, de pell de gallina. Intensitat, molta intensitat en un concert que va acabar amb l’anunci que tornarem a Mallorca, durant l’estiu. I després de l’actuació i de tastar uns bocins d’ensaïmada, els quatre Amics van sortir a signar cd’s, llibres, posters… Una autèntica bogeria de nois i noies, petits i grans.

Però el dia havia començat molt aviat. A les 7 del matí sortíem amb en Tete cap a l’aeroport per trobar-nos amb la resta de l’expedició. Dormideta de 30 minuts i sorpresa per la fresqueta que feia en baixar de l’avió. Casum l’olla! Els pantalons curts i les xancletes es quedaran a la maleta.

Mentre Els Amics presentaven el llibre davant de la premsa i d’algun fan que havia vingut fins a l’hotel on estàvem allotjats, d’altres preferien fer una cerveseta i uns patatetes a la terrassa. En Ramon estava especialment amatent amb les fotos avui, li farem un mini book.

Després de les proves i abans d’anar a sopar rebo la visita en el control de so del director de l’Auditorium de Palma, un senyor que em va donar la impressió d’haver-ne viscut moltes i tenir un gran bagatge. Em parlava de la magnífica acústica de la sala -ben cert- i de la necessitat de no excedir-se amb el volum per no fracassar en la sonorització… I així va anar desplegant tota una sèrie de consells mentres jo me l’escoltava pensant, sí, tot això que em diu ja ho sé, és típic de les sales pensades per fer-hi actuacions acústiques, no pas amplificades, però quan tingui a més de mil persones cridant, aplaudint, cantant i picant de mans ja veurem què passa amb el volum. Sigui com sigui al final de l’actuació no vaig pas rebre cap queixa, ans el contrari. O sigui que prova superada! Això sí, molt bona acústica i molt xulo tot plegat però el control estava dins d’una cabina, oberta per davant, però una cabina. Sense comentaris.