del 30/6 al 2/7/12 Compañía María Pagés, Granada
De nou amb la
Compañía María Pagés després d’alguns mesos sense bolos.
61 Festival de Granada, cap de setmana de la final de l’Eurocopa. Hi farem l’espectacle
Utopía. Al cap de 10 minuts d’aterrar el taxista ens fa la primera pregunta amb segones després de dir-li que érem de Girona: “vamos a ganar ¿no?”. ¡Claro, claro! Val més tirar pel dret. Arribem a l’hotel, a 5 minuts dels Jardins del Generalife, al costat de l’Alhambra, a on hi ha l’escenari a l’aire lliure del festival. Deixem les maletes i anem cap a conéixer els de so i a fer el muntatge. L’espai és molt maco, amb Granada als nostres peus. La posta de sol darrere del barri d’Albaicín, preciosa.
Al dia següent al migdia fem una curta passejadeta per la ciutat, i a partir de l’hora que consideren prudent començar a fer alguna cosa per qüestió del sol -almenys els de so-, o sigui, havent dinat a mitja tarda, seguim amb el muntatge. Abans però ens trobem amb rebosteria per acompanyar el cafè. Caram!
“Kiyooooo, no vai a hasé la prueba de sonio en medio del partío, ¿no?”, “¿a vosotro o guzta er furbo, no?”, ens van preguntar el primer dia només arribar. Per avui diumenge hi ha programades les proves de so i assaig general a la nit, havent sopat. O sigui,
més tard de les 11, quan acabi la final. Quan comença el partit anem cap a sopar, no hi ha ni una ànima pels carrers. De mica en mica l’eufòria es va apoderant de l’ambient. Acaba el partit, és hora de tornar a treballar. Els hi deu feu gràcia al personal del festival. 4 de la matinada, acabem l’assaig general.
Arriba el dilluns, dia de la funció. Entrem a fer feina altra vegada a mitja tarda. Bé, per ser exactes només els de so, en Juanma de maquinària ha tingut un “marron” important amb alguns dels 18 motorets que portem per a l’escenografia i ha fet més hores que un rellotge per arreglar-los. En Pablo -regidor- li ha estat donant un cop de mà. En Pau -llums- ha fet més que ningú horaris nocturns per enfocar desde la posta fins a la sortida de sol. És el que tenen els festivals d’estiu a l’exterior, els horaris s’adapten a la llum i a la calor. O sigui que sí, som una mica privilegiats els de so -almenys fins que no arriben els músics-.
Repàs de prova de so, assaig fins que obren portes i finalment la funció, sota la lluna plena. Un bolo més.
5 Comments
Home!! Digico!! Homee!! SD8!! Que tal?? 😉
-Sanjuan-
Com es nota que es el sur, allà tot es Digico i Meyer.
Els hi vas fer canviar el FOH oi? jejeje sort que aquestes digitals no arroseguen racks enormes
Ei Albert! Doncs sí, SD8. Sóna bé, però pretendre fer anar tres mòduls de 12 faders cada un amb una sola pantalla, des del meu punt de vista és una mica… (poseu l'adjectiu que volgueu, que em titllaran de tiquismiquis).
D'altra banda el de sempre amb Digico: canals a la pantalla amb tot atapeït,el dit que toca coses que no vol, etc…
Una cosa que m'agrada molt -sí, a més del so hi ha alguna cosa que m'agrada, he he!-, és que si t'ho curres assignant canals, masters, subgrups, dca's, etc… als faders pots arribar a tenir una gran organització dels tres mòduls sense haver d'estar canviant de capa -això si no vas a molts canals-.
Cuida't!!
Oriol, sí, el sud, Dicigo i Meyer.
No es podia centrar el control perquè hi havia una caseta construïda pels controls de llums i de so, tot i que el so anava a fora.
Tanmateix l'equip no cobria ben bé fins al control, amb el que so que hi ha arribava estava bastant esmorteït. Si ho senties fortet volia dia que estaves rostint al públic de la primera part de la platea.
Kurti si, tens raó… a mi amb la SD9 també em pasa el que comentes de la pantalla, si no estàs al loro et pots complicar la vida….
Si, la nova serie SD mola molt el tema de la organització de canals. Ara bé, tardes lo teu per configurarte-la, però collons, sonen bé les punyeteres!!!
un abrassu!!!
Sanjuan