Amb el talent no n’hi ha prou

9/8/12

Harry Connick Jr., bon pianista, bon cantant. Va actuar al Festival de Peralada acompanyat d’una banda de musics boníssima, músics d’aquells que les claven.  Bateria, contrabaix, dos saxos, dos trombons i dues trompetes, a més d’un trombonista, també boníssim, amb intervencions esporàdiques.  Un bon show per a aquells a qui els agrada aquest tipus de música.  El públic força content -no va arribar a l’entusiasme tampoc-, bones crítiques a la premsa, etc…

Hi vaig anar amb BTM.  A les 8 del matí ja érem allà.  Es preveia un bolo complicat: molts canals, molta microfonia, forces micros inalàmbrics, molts monitors, i una fitxa tècnica farcida de detallets.  Per tant calia anar-hi aviat, controlar-ho tot i esperar a que, cap al migdia, arribessin els tècnics, que eren dels Estats Units.

Les entrades costaven de 150 a 45€.  Si fos jo el que hagués pagat una entrada voldria que, a més d’un bona actuació, com a mínim el so tingués una qualitat proporcional al preu que he pagat i al talent de l’artista.  I no va ser així.  No va sonar bé.  No dubto que per al públic en general va està correcte.  La veu s’entenia perfectament,  -sí, és el prota, ha de ser així, només faltaria-.  Però em feia creus de com de malament sonava el piano de cua i de la descompensació en general de la mescla.  No parlo de criteri de mescla, està clar que amb una formació propera a una big band la bateria no ha d’estar massa present i els vents han de sonar naturals.  Però en alguns moments no s’arribava a notar el tempo ni es sentia el caminar del contrabaix i els vents quedaven endarrere.  I sobre l’actuació, una vegada més amb segons quins artistes internacionals que venen a “Espanya” de bolo, vaig tenir la sensació que venen a passar uns dies de vacances, a fer platja, i ai sí, a fer una actuació, més curta que llarga.

La banda no va provar, però vaja, amb músics boníssims ja es fa això.  Els tècnics ho deixen tot a punt i més que provat i amb els dos primers temes de l’actuació tot hauria d’estar al seu lloc.  A més, són els tècnics habituals, i han de tenir prou nivell per poder fer-ho.  Van estar de quatre a vuit de la tarda fent ajustaments, provant els micros i els monitors fins a l’extenuació.  I comença el bolo i… la mare que els ha parit! Tanta comèdia per fer això!  A monitors la veritat és que tant era, aquests músics són tant bons que amb una mica de referència en fan prou.  De fet ja era el que tenien.  Però a fora…

El que semblava un bolo complicat, per a nosaltres va ser una bassa d’oli.  Vam tenir molt bona entesa amb els tècnics, els ho vam posar fàcil i tot va anar sobre rodes.  A més, tant de material que havien demanat -ells o el responsable de producció tècnica del management o qui sigui- i van aparèixer amb bona part de la microfonia i van eliminar la meitat dels monitors que portàvem.  Del backline que havien demant també en va sobrar una part considerable.  En temps de crisi potser s’hauria de començar a replantejar que es presentin fitxes tècniques inflades, amb un cost elevat, i que a l’hora de la veritat molt d’aquest material no s’utilitzi.  Un altre exemple: el tècnic de llums tenia dificultats per fer anar la taula de llums que havien demanat a la fitxa tècnica, una Grand MA2, i s’estranyava que hi hagués aquesta taula.  I va fer un bolo bastant dolent.

El que explico no és el més habitual, només faltaria, però tampoc és estrany de veure-ho en festivals com els de Peralada, Cap Roig, Porta Ferrada…, que són els que més conec.