De l’Empordà a era Val d’Aran

10 i 11/8/12  Els Amics de les Arts a l’Escala-Empúries i a Vielha

D’est a oest.  D’una plana que és el dibuix dels déus a una vall que impressiona per la magnitud de les muntanyes i del paissatge.  Del festival Portalblau al Festival d’estiu de la Val d’Aran.  D’una actuació per a més de 2300 persones a una altra per a poc més de 200.  D’un espai magnífic, el Fòrum Romà de les Ruïnes d’Empúries a un espai desastrós, un pavelló d’esports d’aquells antics amb una reverberació de mínim 4 segons.  D’una molt bona organització que cuida fins els petits detalls, aquells que aporten qualitat, a una altra de ben diferent…

A l’Escala-Empúries, d’on sóc fill, va ser un plaer.  Bon equip de so, bona assitència dels tècnics, cap paret que causés reflexions, una bona cobertura a totes les cadires.  Vaig demanar una petita correcció de dos dels altaveus del frontfill, els altaveus que cobreixen les primeres files, perquè no arribaven als seients més exteriors.  Ho vam fer i la cobertura va ser total.  Sé que a les primeres files hi havia una mica d’excés de subgreus però per arribar a tot arreu feia falta que estiguessin com estaven posats i amb aquest volum.  Tanmateix ja estaven una mica atenuats i equalitzats per minimitzar l’impacte.

Va ser un detall que em dediquessin la cançó Els Ocells, per ser d’aquí i fent referència a la meva afició a la ornitologia. Gràcies!

A Vielha la cosa va anar bastant diferent.  L’equip era de qualitat però poca cosa hi havia a fer amb la mala acústica del lloc.  Vam baixar els altaveus una mica (d’alçada) per evitar que piquessin a la paret del fons (correcció bàsica en un pavelló!) i com que hi havia poca gent es van colocar cadires a la pista, cosa que va reduir enormement les reflexions.  De fet el so va millorar considerablement si estaves assegut.  Si estaves dret a darrere de les cadires hi havia un altre concert ben diferent.  I jo tenia el control aquí, més enllà de les cadires…  També vam posar un retard d’uns pocs milisegons a tot el sistema de so per fer quadrar el so de la bateria amb la sortida pels altaveus, així d’entrada la sortida és més compacta.

En ambdòs llocs Els Amics de les Arts van fer un bon concert.  Hi hagi 10000 o 100 persones l’entrega és la mateixa i la gent respòn positivament.  Evidentment que es segrega més adrenalina en un lloc que en l’altre, però s’intenta tenir a tothom en compte i fer-ho el màxim de bé possible.  I a Vielha el concert es va convertir en una mena de concert “privat”, amb poca gent però molt entregada. 

Per qüestions de fer menys quilòmetres i no passar per autopista vaig decidir fer una ruta que va transcórrer pràcticament tota l’estona per muntanya.  Anant, amb en Joan Enric, i tornant també amb l’Eduard.  Crec que m’ho sentiré a dir durant un temps.  De fet va caure algun tuit pel camí…  Ep, que va ser la mar de bonica la ruta! I segons la Maria, la noia que em guia amb la seva veu sensual, la diferència de temps entre la ruta més curta i la més ràpida era de mitja hora.  Total, que vam fer Girona-Vielha passant per Toses -pel fons de la vall i per la Molina, no pas per la collada, una gran drecera!-, la Seu d’Urgell, port del Cantó i port de la Bonaigua.  300 km, 5 hores de cotxe, sense comptar les parades.  Nanos, quin país tan maco que tenim!!! No, si a sobre us porto a fer turisme pel Pirineu!! Ha ha ha ha!!!