Noi, fas ulleres! Sí, horaris girats…

24 i 25/8/12 Els Amics de les Arts a Taradell i a Ascó

Que en aquesta entrada hi hagi fotos de tot menys de les actuacions té una explicació.  A l’entrar al camerino vam patir la il.lusió òptica dels miralls i les begudes.  I és clar, doneu una càmera a un que té alterades las qualitats físiques i mentals i us farà un book.  Dimecres i dijous m’aixecava a les 5 i a les 6 del matí respectivament per anar a caminar pel Pirineu.  Divendres i dissabte anava a dormir a les 5 i 7 del matí.  Diumenge m’aixecava a quarts de 5 de la tarda i a mitjanit tornava a ser al llit.  Dilluns el meu cos no sabia massa bé a on estava i les ulleres em delataven.  Passions de dia i passions de nit.  “Jo no faria la feina que fas, no podria!”, em deia una noia. No és clar, segurament no, t’ha d’agradar molt per fer-la.  “Ni tampoc aniria a muntanya abans d’uns bolos amb aquests horaris”.  Bé, a mi no em sembla cap bestiesa, però sí, també t’ha d’agradar força la muntanya…  Bé, jo si hagués d’escollir tampoc treballaria en una oficina 7 o 8 hores al dia, tot i que si ho hagués de fer ho faria, és clar!

I és que l’actuació a Taradell era a les 12 de la nit i a
Ascó a quarts d’una.  Taradell està relativament a prop de casa, però
Ascó… buf! quin viatge de tornada!  Del poble fins a l’àrea del
Penedès, a on vam fer parada tècnica perquè m’estava morint, en Tete i
en Joan Enric van portar l’animació mentres jo conduïa.  Després de
prendre’m una canya de xocolata, un suc de taronja i un cafè (sí, un
cafè, allò que només prenc en casos extrems de son) vaig anar enxufat
fins a Girona.  Això sí, un cop a casa a Bescanó vaig caure rodó al
llit.

A Taradell, abans nostre van actuar els Nyandú, els darrers guanyadors del Sona9 i que portaven de tècnic a en Jordi Coma, un vell conegut de fa temps amb qui he compartir algunes batalletes.  Els dos vam patir l’acústica del lloc, el Centre Cultural Costa i Font, un bon espai pel que fa prestacions, sales, polivalència, però amb una acústica no massa bona.  Però vaja, quan algú d’allà et diu que coneguent la sala sonava prou bé t’estant tirant un piropo que et fa content!  Gràcies!  La tinta suada va valer la pena!

A Ascó vam actuar després de El Son de la Chama, i després nostre encara hi havia un DJ.  En el camerino em trobo un pastisset amb uns clicks simulant a els quatre Amics.  Feia prou bona pinta! 

Cap al final de l’actuació, una sorpresa a l’escenari…